La història del "Patria", el tercer bot

Petita crònica de la troballa de la tercera embarcació tradicional de l'associació, el bot "Patria", de l'any 1916.

Bot Patria

El passat mes de juliol, quan en Francesc Figuerola passejava per Sant Antoni de Portmany, a Eivissa, va descobrir en un pati interior d’unes cases una embarcació d’uns sis metres que estava en reparació.

Com que l’estructura li va semblar interessant, va mirar d’esbrinar d’on procedia i en quina situació es trobava. L’embarcació era propietat d’en Josep Ribas i Torres, antic pescador de Sant Antoni i actual patró d’una embarcació que fa viatges per a turistes a l’abadia de Sant Antoni. El senyor Ribas va explicar-li que l’embarcació és pràcticament centenària, ja que, segons el seu rol i full d’assentament, data de 1916.

Per l’estructura sembla un bot auxiliar d’un pailebot o una embarcació d’enllaç entre vaixells pailebots d’una mateixa expedició. Té una eslora de 6,07 metres, 2,12 metres de mànega, un puntal de 0,57 metres i un registre brut de 1,86 tones.

Actualment no té motor, però estava equipada amb un motor marca Cañellas de 6 CV de potència, tot i que en el rol consta una anotació que diu que el 19 de novembre de 1992 es va tramitar el canvi per un altre motor nou de 12 CV a la Capitania Marítima de Palma de Mallorca.

La intenció del senyor Ribas era reparar-la, ja que està bastant deteriorada i necessita moltes hores de feina i una inversió molt forta per posar-la en condicions. Després d’una llarga xerrada i tenint en compte la situació i l’edat del propietari, en Francesc li va proposar la cessió a l’associació per reparar-la i posar-la en funcionament. Després de pensar-s’ho molt i una mica a contracor va accedir-hi, amb una sèrie de condicions: que els nous propietaris fossin una associació sense ànim de lucre, que no se’n canviï el nom i que sempre hi constés la procedència. Condicions que, naturalment, es van acceptar.

La nit del passat 1 de setembre, en Josep Inglada i en Francesc Figuerola van anar a Eivissa amb el ferri de línia, embarcant-hi un cotxe i un remolc. A Sant Antoni ja els esperaven en Josep Ribas, en Joaquim Vidal, que estava de vacances a l’illa, i en Roger Figuerola, fill d’en Francesc, que resideix en aquella població.

Entre tots van carregar l’embarcació i es va firmar un contracte de venda pel preu simbòlic d’un euro. En l’esmentat contracte de compravenda es fa constar que, en agraïment al gest del senyor Ribas, la Junta Directiva de l’associació Patí Català Calafell proposarà en la primera assemblea general que se celebri nomenar en Josep Ribas i Torres soci d’honor de l’entitat. A més, un cop reparada l’embarcació i en el moment d’avarar-la a la platja de Calafell, al senyor Ribas se li concedirà l’honor de ser-ne el primer patró. La intenció és arranjar-lo a nivell de calafat, posar-li escues per poder avarar-lo a la platja de Calafell i equipar-lo amb una vela cangrea amb botavara de gràtil, o sigui, a la part superior de la vela i sense botavara inferior. Amb botaló a proa per sustentar dos flocs, o floc i gènova.

Acabat l’acte de signatura de cessió, i acomiadats del senyor Ribas, en Josep i en Francesc es van dedicar a buscar més llaguts de fusta, ja que Eivissa és una plaça on tradicionalment sempre hi hagut una flota important d’aquest tipus d’embarcació. Van fer diversos contactes amb drassanes i calafats de la zona, però és molt difícil trobar embarcacions d’aquesta mena, ja que la població està molt conscienciada de la importància de conservar-les per mantenir viu el patrimoni del nostre país.

Ja de nit, van agafar el ferri de tornada. Van arribar a Calafell divendres a les vuit del matí, i van descarregar l’embarcació a la nostra seu social, on la podreu admirar.

Aprofitant aquesta petita crònica de la troballa, si algú està interessat a passar estones fent de calafat, fuster, pintor, mecànic, etc., poseu-vos en contacte amb la secretaria de l’entitat. Necessitem més mans per treballar i fer reparacions.

Share