III Trobada de vela llatina

El cap de setmana del 2 al 4 de juny hem celebrat la III Trobada de Vela Llatina de Calafell, que enguany ha coincidit amb la XVI Fira del Mar.

Cartell i programa de la Trobada

 

La navegació de dissabte, gràcies a la implicació del Centre d'Interpretació del Calafell Pescador, ha comptat amb la participació de totes les entitats marineres de Calafell en un seguit d'actes a la platja mentre els bastiments navegaven davant la Confraria. Podeu veure el programa de la navegació aquí.

També podeu veure la documentació de benvinguda entregada a les tripulacions aquí.

Índex

Material gràfic

La navegació de dissabte a la Confraria

La recreació marinera a la sorra

Els barcos. L'arriba al Port

Exposició "Restaurem la Julieta"

Sopar de tripulacions de divendres. Festival de curtmetratges

Sopar de tripulacions de dissabte. Cantada d'havaneres

La navegació de diumenge a Torredembarra

Ressenya històrica de les trobades a Calafell

 

Material gràfic

Tornar inici >>

Video de la navegada de dissabte realitzat, des del mar, per Calafell Esportiu

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

 

Video de la jornada de dissabte realitzat, des del mar, per Canal Calafell

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

 

Video de la Fira del Mar i la Trobada realitzat per RAC105, Catalunya Fricandera

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

 

Video sobre la Trobada, Fira del Mar i Arrossejat Popular, realitzat per Calafell.tv

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

 

Fotos de la jornada de dissabte.


Podeu veure més fotos al nostre Flickr .

La navegació de dissabte

Tornar inici >>

Dos quarts de deu del matí. Port de Segur. Aquell dissabte comença a les tauletes de fusta cobertes per un tendal color crema situades al costat de l’edifici de capitania. Allí es reuneixen patrons i tripulacions de les embarcacions clàssiques, vingudes de diferents llocs, que es disposen a participar de la festa del mar. Alguns estan esmorzant, d’altres preparen les ràdios, botzines o "cabulleria" (cordam) per a la navegació. El tema de conversa més recorrent es el de sempre avanç de sortir a mar, la meteo.

Reunió de patrons

El dia s’ha aixecat ennuvolat, bufa una lleugera brisa de xaloc i tenim "partes" per a tots els gustos. Òbviament el que ha mirat cada un es el bo. Les opinions dels mariners abarquen tot els espectres de possibilitats. Plourà o no, rolarà el vent, es mantindrà, pujarà, baixarà. Segur que algú va encertar.

Desprès que tothom mirés el rellotge unes quantes vegades i de una breu reunió de patrons, que assegurava una bona coordinació, les barques es comencen a preparar. S’amarra l’escota al puny de la vela, es lleven matafions; algunes antenes es col·loquen s’obre la coberta, d’altres continuen aixecades; alguns encenen motors i d’altres preparen rems i tots acaben deixant anar les amarres al crit de “lliure!”, “lliure!”, “lliure!”....

Atenció!, la dàrsena està plena de barcos que busquen la bocana. Tothom, amablement, deixa passar a l’altre. Les embarcacions naveguen molt juntes. A la bocana encara s’estrenyen mes. Com els grans de un rellotge de sorra, les embarcacions surten i es troben amb un lleuger mar de fons blau grisenc i amb un vent de força u que ja ha rolat a Garbí.

Vista general

A mesura que les llatines surten es van situant dins de mar, tot just passar l’espigó, per hissar les veles. La quantitat de varietats d’embarcacions emociona. El Sant Ramon, amb els seus dos màstils, i el San Pau, un antic sardinal de dotze metres,, amb el seu tamany es deixen veure de lluny. Després tenim vaixells amb cinc o sis persones com la Barrala o la Peregrina. D’altres que queden petites per les tres o quatre persones que porten com la Lola o la Pal i Fusa i la cua en tamany la tanquen les individuals. Es pot veure una antiga barca que es poc més que un caiac amb dos màstils, dues veles místiques i dos petits flocs, un d’ells fet amb el cap de una antiga vela de windsurf Mistral dels anys vuitanta.

S’hissen les veles. La flota comença a navegar en una cenyida amurats a estribord cap a dins de mar. Uns viren avanç, d’altres fan bords més llargs. El Garbí comença a pujar ràpidament fins quedar prop del força quatre. Els barcos corren i la flota es va estirant avançant cap a la Confraria de pescadors de Calafell contra el vent.

L’alegria es veu reflexada a les cares de totes les tripulacions mentre treballen per posar a so de mar la seva embarcació i respondre bé a la pujada de vent. Es fa contrapès, es trimen les veles, s’amolla alguna escota. Tothom es deixa la veu saludant a les tripulacions beines quan dos barcos passan a prop.

Vista general

Mica en mica la flota es va allargant vora una platja plena de curiosos que gaudeixen de l’espectacle mentre es va perdent el vent que fins uns minuts avanç bufava amb força. L’encalmada que precedeix una rolada?. Els motors es tornen a posar en marxa, els rems tornen a vogar i també es pot veure algun vaixell a remolc del company però ningú vol fer tard a l’exhibició del bot salvavides i els llaguts de Calafell.

En l’últim tram de la travessa torna a pujar el vent. Aquest cop un mestral de força u que torna a inflar les veles. Mica en mica van agrupant-se totes les embarcacions davant de la confraria de pescadors situant-se on creuen que serà el millor lloc. Les tripulacions continuen intentant-se comunicar les unes amb les altres salvant la distancia a crits. Surten els llaguts per fer una regata deixant-nos bocabadats de la velocitat que poden aconseguir només a rem. El bot salvavides dona diverses voltes sobre sí mateix i des de la proximitat es pot sentir l’esforç que representa.

Un parell d’embarcacions surten a la platja. La Lola i la Pal i Fusa. Es fa servir el sistema tradicional, una pila de gent estirant la barca per ajudar al cabestrant manual, antigament anomenat maquineta. Sort que no hi ha molta trencant. La barca s’apropa a la platja. Quan el fons s’apropa massa a la quilla es treu el timó i d’un salt es passa a l’aigua, sempre sense deixar anar la barca. En el temps de girar la vista enrere per veure el tamany de la onada que s’apropa per la popa un grup de gent ja està ajudant a empènyer i la proa ja està enganxada al cap de la maquineta. Hi ha qui empeny, hi ha qui fa girar el tambor on es va enrotllant el cabestrant i hi ha qui va col·locant les fustes sobre les que es desplaça l’embarcació. Una gran feina d’equip.

La Lola, a la sorra un cop varada

Un cop amb la barca a terra i ben recollida es fa una ullada a mar i es veu tota una filera de veles llatines que tornen cap al port.

Sergi Ruíz. Patró de la Lola.

 

La Lola, la Pal i Fusa i l Verge del Carme van varar a la sorra. La resta d'embarcacions van tornar a port amb un bon vent portant.

A les 15:30 teniem un rossejat a la pèrgola de la confraria preparat pels ranxeros, dintre dels actes de la Fira del Mar. Un bon moment per a comentar la nevagada amb les altres tripulacions.

A la tarda l'Anna i en Manel, de l'OAM, van fer una visita guiada al Centre d'Interpretació del Calafell Pescador i a la casa Barral a aquelles tripulacions que ho van voler. La visita va ser magnífica, amb explicacions molt interessants que van captar l'atenció de tothom. L'Estasi, que va explicar amb molt d sentiment la "seva" maqueta de la façana marítima, hi va tenir molta part de "culpa".

Confraria

Casa Barral

La recreació marinera a la sorra (dissabte)

Tornar inici >>

 Aprofitant la III Trobada de Vela llatina als voltants de l’antiga Confraria de Pescadors, a la sorra de la Platja de Calafell, va tenir lloc una acció conjunta que va voler explicar i recrear algun dels moments que es vivien a la platja de Calafell fa un segle  enrere.

Aquesta acció va estar coordinada per l’OAM - Fundació Castell de Calafell en el marc de la dinamització i treball amb la comunitat al nou centre d’interpretació del Calafell Pescador, La Confraria.

Les entitats implicades van ser: Vela Llatina Carlos Barral - Patí català Calafell; Bot Salvavides; Llaguts; Vogadors; Confraria de Pescadors; Llar del Pescador Jubilat; Grup d’havaneres Veles i Vents.

Durant ’acte es van recrear i narrar com eren algunes activitats quotidianes del dia a dia a la platja i en especial, la varada i treta tradicional, amb cabrestant manual i “Maquinilla”, d'algunes embarcacions, una d’elles l’emblemàtic Bot Salvavides, que alhora va fer la seva exhibició.

Tota la acció serà narrada per un mestre de cerimònies, en aquest cas de la Llar del Pescador Jubilat, en Josep Mèlich.

Mèlich

Després d'introduïr l'acte va acostar-se a les remendadores i palangrer de la Confraria que prèviament s'havien traslladat de l’estand de la Fira a la sorra sota l’ombratge on representaran la tasca que feien.

Més tard, un pescador de l’Arrossejat es col·locà a la sorra, on havia un parament preparat. En Josep Tetas va explicar sobre els ranxos mariners a bord.

A les 12,15 els tripulants del Bot Salvavides començaven a varar amb l'esquena i els pals, a la manera tradicional. En Mèlich va convidar al seu president, en Vicenç Soler, a explicar breument la seva història.

Mentre el Bot bogava i es preparava per a la seva exhibició, els llaguts van fer una regata del s’amorra amorra. Per megafonia membres del Llaguts i Vogadors explicàven l’origen de l’embarcació i el funcionament de la regata.

Amb tot això, la vintena d'embarcacions de vela llatina provinents del port ja havien arribat davant la Confraria i estaven encerclant al Bot Salvavides per fer-li els honors.

El Bot va començar a donar les voltes. Tothom estava espectant després de la restauració que havia tingut pocs dies abans. Però tot va anar perfecte!

Un cop el Bot va acabar l’exhibició van sonar les botzines de totes les embarcacions a mar i el públic va fer el "saludo" des de la sorra amb els mocadors que es van entregar abans. Sonava l'havanera "La Bella Lola". En Jordi Voltà explicà que representava l'havanera. Els llaguts amb els rems amunt. Tot plegat una experiència que recordava els temps en que les famiílies despedien als seus homes quan marxaven a mar.

El Bot va tornar a armar els rems i va tornar vogant a la platja on es va treure amb la maquinilla, com s'havia fet sempre.

També van tornar 3 embarcacions de vela llatina (Lola, Pal i Fusa i Verge del Carme) que es van treure amb el cabestrant manual (rèplica els que havien hagut abans). La resta d’embarcacions continuaren navegant per davant fins que tornaren a port. Mentre en Jordi Rascado, del Patí Català, explicava els objectius de l'entitat i les embarcacions de vela llatina que havien a mar. També va explicar que era el patí a vela i la seva importància a Calafell, mentre navegava un únic patí que havia pogut sortir degut a les males condicions meteorològiques.

Cabestrant

 Els barcos. L'arribada al Port

Tornar inici >>

Durants els dies anteriors van anar arribant els barcos. El primer en arribar va ser en Mestraló, de L'Ametlla de Mar, que ho va fer per terra, en remolc, el divendres 19.

Mestraló

Després, en un dia complicat pel fort vent de llevant, va arribar una part de la flota de Cambrils, l'Anyic, el Maisus i la Laura. La resta de la flota de Cambrils, Mar Blava i Patoia, va haver de quedar-se a Torrdembarra i finalment va arribar a Calafell el divendres 2.

El dilluns 29 va entrar per mar una de les joies de la Trobada, el Sant Pau, provinent d'Arenys de Mar i després de navegar durant vuit hores. El Sant Pau és una replica del sardinal sardinal centenari nordcatalà Saint Pierre construïda l'any 2008. Hi ha fins a quatre embarcacions iguals que s'han utilitzat del mateix motllo. La seva eslora, sense botaló, és de 10,5 metres i al seva antena té 17 metres.

Divendres van arribar la quasi totalitat de la resta de barcos i dos més el mateix dissabte, entre ells el Sant Ramon que va estar navegant tota la nit del divendres al dissabte per tal de poder amb nosaltres a les 8 del matí. El Sant Ramon és un llaüt quillat de l’any 1904 de 28 metres d'eslora (incloent botaló i botafora), i va ser reconstruit el 2002. És un dels vaixells de vela llatina més antics i més grans d'entre els que naveguen pel Mediterrani.

També van fallar-nos alguns barcos a darrerar hora per diferents problemes, com el Gabriel o l'Esperança de Torredembarra.

Destacar que van navegar 5 barcos de Calafell, de la nostre associació:

Pal i Fusa

Barca de vela llatina cedida a l'Associació pel seu propietari, el Sr. Miquel Molina de L'Escala, l'any 2010. Va estar la primera embarcació avarada a La Platja de Calafell aquest segle i després de més de mig segle del darrer avarament. Va ser construïda el 2001 a partir de models tradicionals de la costa catalana. 

Lola

La Lola és una rèplica d'una barca de pesca de Calafell que s'havia perdut. La rèplica es va fer a partir d’una altre barca, la "Rocamar", barca provinent d'Altafulla de quatre metres i mig d'eslora i propietat del senyor Enrique Irazoqui, qui la va cedir a l’associació el 2010. Es va restaurar a les drassanes de l'associació durant el 2012 i es va batejar el mateix any durant la Fira del Mar.

El 2016 i 2017 s’ha fet una nova i important restauració de les zones malmeses del casc, realitzada per part de voluntariat però amb l'assessorament del mestre d'aixa i amic Emilio Morales. Ell ha fet les tasques més difícils (com canviar la roa, el codastre, les quadernes i el gaó de proa. També s’ha fet una posta a punt  del motor, que realitzarà el Guillermo, un soci entès en motors per la seva professió i afició. Aquestes tasques s’han sufragat en bona part gràcies a una subvenció del 2016 de l'Ajuntament.

Carlos Barral

La Carlos Barral és una rèplica del barco Capitán Argüello, un símbol per Calafell i l'associació, que va pertànyer a la família Barral. Va ser construït pel calafat Fontanet el 1935, a Santa Coloma de Gramanet, a partir d'uns planells d'una embarcació noruega. Té una eslora de 6,33 metres. La barca va ser cedida per la família al Museu del Port de Tarragona, i allà continua exposada.

La rèplica que tenim a l’associació es va construir a partir d’una altre barca anomenada "Montserrat”, que va ser construïda el 1963 pel calafat Gallart, té una eslora de 6,09 metres i una mànega de 2,21 metres. El motor que porta és l'original, un Solé del 1964.

El seu propietari, el senyor Francesc Forcar, després de conèixer el nostre projecte de recuperació del patrimoni marítim i visitar les nostres drassanes, va decidir cedir-nos la seva embarcació el 2011 per tal de mantenir-la viva, i vàrem traslladar-la des del Port Olímpic de Barcelona.

Es va restaurar durant el 2012-13 amb fons provinents d’un projecte de micromecenatge. Es va batejar durant la Fira del Mar 2013.

Els Búhos li van escriure i cantar una cançó el 2011.

Peregrina

La Peregrina va ser adquirida el 2016 pel senyor Inglada però forma part de la flota de l’associació. Aquesta és la barca més gran de l'associació i es troba en bon estat. No obstant, ha sofert una important restauració el 2016.

Verge del Carme

Barca de pesca d’en Gabriel Mestre de Cal Ventosa, de 4 metres d’eslora. Se la va fer l’any 1990 per anar a pescar un cop jubilat. El 2017 s’ha posat a punt el casc i el motor per tal que torni a navegar.

 

Finalment, la relació de barcos participants ha estat:

Nom embarcació Eslora Construcció Port procedència
Anyic 4,85 1960 Cambrils
Carlos Barral 6,09 1964 Segur de Calafell
Gravina lll 4,7 1970 Tarragona
Iolanthe 8 1985 Aiguadolç (Sitges)
Laura 6 1981 Cambrils
Lola 4,6 1944 Segur de Calafell
Maisus 4,87 1981 Cambrils
Mar Blava 4,99 1981 Cambrils
Marineta 4,5   L'Escala
Mestralo 5 1942 L'Ametlla de Mar
Natalia 4,65   Sitges
Onawind Blue 4,75 2007 Creixell platja
Pal i Fusa 4 1999 Segur de Calafell
Patoia 5,7 2006 Cambrils
Peregrina 7,2 1.984 Segur de Calafell
Quinòcio 4,3 2002 Cambrils
Rosita 4   Pineda de Mar
Sant Pau 10,5 (sense botaló) 2008 Arenys de Mar
Sant Ramon 25 1904 Port de Mataró
Verge del Carme 3,8  1990 Calafell (platja)

 

Exposició "Restaurem la Julieta"

Tornar inici >>

Divendres es van iniciar les activitats amb la inauguració de l’exposició "Fem reviure la Julieta" al centre cívic "Cinema Iris" de la Platja de Calafell.

Josep Inglada va presentar les activitats de la secció de vela llatina de l’associació Patí Català de Calafell que s’ha batejat amb el nom de "Carlos Barral", poeta i editor, enamorat del mar i gran navegant, que va residir a Calafell durant molts anys.

L’exposició es centra en les fotografies realitzades per membres de l’associació fotogràfica "Enfoca" i té com objectiu donar a conèixer els treballs de restauració que realitzen els voluntaris de l’associació al local de la “Destil·leria”, per recuperar barques antigues que puguin tornar a navegar amb veles llatines.

Maria José Sans, la filla del patró de la barca "Julieta", actualment en procés de restauració, va parlar de la barca del seu pare, i Vicente García Delgado, expert en barques antigues, va impartir una xerrada sobre "Recuperació i la restauració d’embarcacions tradicionals". 

Sopar de tripulacions de divendres. Festival de curtmetratges

Tornar inici >>

En l'inigualable entorn de les nostres Drassanes, a la Destil·leria, vàrem preparar un sopar de mongetes amb butifarres per les tripulacions que havien arribat divendres.

En finalitzar vàrem projectar curtmetratges dins el Festival de Curtmetratges sobre la temàtica de la Mar, dirigit per Toni Villasante.

 

Sopar de tripulacions de dissabte. Cantada d'havaneres

Tornar inici >>

Un altre cop a la seu, vàrem prerarar una xatonada amb sardines a la brasa per a sopar per a totes les tripulacions.

Cantada d'haveneres per part del grup calafellenc Veles i Vents (acte privat per les tripulacions). Es cantarà en primícia, entre d’altres, la cançó dedicada a la barca calafellenca Montserrat, composada pel grup calafellenc Búhos.

Veles i Vents

 

Navegada de diumenge a Torredembarra

Tornar inici >>

Diumenge a les 9:30 hem quedat totes les tripulacions al port de Segur. L'ambient és més relaxat: ens espera una navegada fins aTorredembarra de 10 milles.

El vent és un garbí, mal rumb per anar a vela cap a l'est. Algunes barques opten per anar a motor. Altres despleguen veles i arribaran més tard...

El Sant Pau navega a motor i arriba a les 12 en punt. És tot una expectació! Un munt d'embarcacions diverses el venen a rebre: gussis, llaguts... i la Gabriel i L'esperança que a darrera hora no havien pogut a anar a Calafell.

Mica a mica van arribant totes les embarcacions. Fins que arriba una silueta espectacular: el Sant Ramon. No podrà parar a port ja que seguirà rumb cap  a L'Ametlla de Mar per a la Trobada de la setmana vinent. Però la festa està complerta.

Navegada a Torredembarra

Cap a les dues entrem a port per anar a la confraria a dinar el pop amb patates i fideus cuinat pels pescadors locals.

I com a final de festa un concert de música en viu i entrega de premis per a totes les embarcacions.

Un final de Trobada magnífic.

Ressenya històrica de les trobades a Calafell

Tornar inici >>

La Platja de Calafell va tenir la flota pesquera a vela més important de tot el litoral català, motivat sobretot per les seves platges i els vents favorables. La manca d'un port pesquer i la pressió turística van provocar que l'activitat pesquera desaparegués totalment de les nostres platges.

Però la navegació tradicional encara bategava a Calafell. El juliol del 1994, coincidint amb el Vè aniversari del retorn del nostre estimat Bot Salvavides, l’estandard del nostre poble i símbol de la Platja, es va celebrar la I Trobada a Calafell de Vela Llatina. Van assistir-hi les embarcacions Natàlia, Salvador, Josep, Pavot, Grumet, Mare Nostrum, Far de Formentor, Capitán Argüello, Delfín, Yuca i Torredembarra II. Ho va celebrar una entitat calafellenca que ja no existeix, l’associació Mediterrània de la Vela Llatina.

Trobada 1994

Des de llavors, de mica en mica van anar desapareixent totes aquestes embarcacions.

Però el 2010 va néixer l’associació Patí Català Calafell - Mar Mític Mar Lúdic, fundada amb l’objectiu de recuperar la navegació tradicional.

I el 2012 es va celebrar la II Trobada a Calafell de Vela Llatina, amb assistència de 10 embarcacions de tot Catalunya, apart de les barques de l’associació Montserrat, Lola i Pal i Fusa. A aquesta Trobada ja va venir el Sant Pau.

Aquest any el Bot Salvavides i el Patí Català organitzem la III Trobada, tot unint les diferents entitats de La Platja de Calafell: Llaguts, Vogadors, Confraria, Veles i Vents, etc. Tots sota el paraigües del Centre d’Interpretació de la Mar.

embed video powered by Union Development
Share