La vela llatina

Vela llatina: Es una vela de forma de ganivet o triangular, dissenyada per anar contra el vent. Aquesta vela s'enverga amb una perxa que rep el nom d'entena, que pot estar formada per dues o tres peces.

Els tres costats de la vela llatina son:

Gràtil o caient de proa, costat on enverga la vela a la entena.
Pujamen o faldar, costat que queda sota i dins de la barca.
Baluma o caient de popa, que es la vertical i marca l'altura de la vela.

Els tres punys de la vela reben el nom on s'ha fet ferm.

El puny de car es el de proa.
El puny de pena es el que queda alt.
El puny d'escota es on va l'esmenta't cap.

Gasses: En el gràtil hi ha una filera d'ullets petits que serveixen per envergar la vela a l’entena, amb l'ajut d'uns caps prims i curts.

Pot anar acompanyada, o no, d'una vela pollacra a proa.

Aparells: es el conjunt complet de veles, eixàrcies i vergues d'un vaixell.

Arboradura: Es el conjunt del pal, entena (car i pena) i botaló, de fusta o altre material, destinat a suspendre les veles i que aquestes puguin orientar-se convenientment.

Pal (arbre): Peça de fusta o altre material, encaixada a la carlinga, sobre la paramola del vaixell, que te una longitud aproximada igual a l'eslora. No té obencs ni estais.
La drissa i la trossa es poden utilitzar a manera de vent.

La carlinga és el suport al pla de l'embarcació on encaixa el pal i esta situat de la meitat del vaixell cap a proa, amb una inclinació a proa d'uns 18°.

Aquesta inclinació facilita la maniobra de trabujar i disminueix l'angle de la entena amb la vertical, per cenyir millor.

Drissa: Cap en que es suspèn o hissa la vela per disposar-la al vent

Trossa: Es una espècie d'anell que junta el pal i la entena. Es un cap folrat de cuir i  doblegada formant com una anella.

Trabujar: Acció de canviar la entena d'un costat l'altre del pal, d'estribord a babord, o al revés.

Navegar a la bona: Vol dir que a l'entrada del vent, primer troba el pal després la vela, formant una única bossa de recepció del vent.

Navegar a la bruta: Vol dir que a l'entrada del vent, primer troba la vela i després el pal,  formant dues bosses de recepció del vent.

El fet de navegar a la bona o a la bruta no es res prioratiu, a vegades pot interessar  navegar d'una manera o de l'altre.

Entena: Conjunt de dues peces longitudinals, transversals al pal, amb les quals es subjecta la part superior de la vela (gràtil). Té una longitud aproximada de 1,5 vegades l'eslora de l'embarcació.

Esta formada per dues perxes unides amb lligadures, el car i la pena.

La entena va subjecte al pal per dos bandes:
La drissa que serveix per hissar-la.
La trossa que serveix per fixar-lo al pal.

A la roda proa es fixen dos caps que serveixen per controlar la inclinació de l'antena amb un cap que s'anomena orsapop i serveix per treure el car de la entena cap a fora o cap a popa de la barca.

Car: Es la perxa inferior que arriba fins la roda proa, una mica més gruixuda que la part superior i te aproximadament la longitud de l'eslora.

Pena: Es la perxa superior, més llarga que l'eslora del vaixell i més prima que el car, perquè pugui arquejar-se.

Per facilitar d'unió del car i la pena ambdós estan ribotejades planes. S'uneixen amb lligadures a la longitud exigida pel gràtil de la vela.

Es preferible tenir una antena llarga, perquè el creuament del car i la pena condiciona la superfície de la vela. Sempre es podrà reduir la longitud de la entena creuant més el car i la pena.

Hissar o arriar les veles

Abans d'hissar o arriar les veles posarem el bastiment proa al vent, deixar-lo al paire. S'eviten les bosses a la vela i es mes fàcil pujar-les o baixar-les.

Per hissar-les, primer ho farem amb la major i després la pollacra.
Per arriar-les, primer ho farem amb la pollacra i després la major.

Efectes produïts pel vent sobre les veles

a) Propulsió. Força d'avant
b) Abatiment: Desplaçament lateral que es contraresta en part per l'orsa.
c) Par d'escora: Escora a sotavent, compensat pel pes de la tripulació o el llast.
d) Par evolutiu: Que produeix una caiguda (de rumb) de l'embarcació i es anul·lada per l'acció del timó

LES VELES DE POPA ORCEN I LES DE PROA ARRIBEN

A l’exposar una vela a la pressió del vent, s'originen una sèrie de forces que es tradueixen al navegar del bastiment, acompanyat d'un abatiment amb la seva corresponent escora, depenent de l'orientació de les veles.

Si observem la figura que detallem a continuació, el bastiment que rep el vent per babord i porta la vela a estribord, sobre la vela s'ha posat el punt CV (centre vèlic) que es el resultant de les pressions del vent sobre tots els punts de la vela, que seguint la direcció del vent es representa amb el vector V.
La força V es descompon en dos, la F i la R. La R rellisca sobre la vela, quedant com a força útil la F.

Força V

La força F es descompon en dues forces, la Pila E. La força P, que es la que ens interessa, es el que fa avançar l'embarcació i la força E en el sentit transversal, produeix l'abatiment.

 Força F

La millor manera de conèixer les parts d'una embarcació de vela llatina és a partir del següent dibuix, gentilessa d'en Rafel Romeu. Representa la Francisca, la darrera embarcació de vela llatina de Calafell, que va morir a la sorra als anys 50. Era una de les embarcacions més ràpides de tot Calafell, dedicada a la pesca d'arrossegament.

Ampliar l'esquema Francisca

Parts del casc d'una barca de fusta.

Parts del casc

Mostrem un enllaç a un interessant vídeo del programa Thalassa de TV3 que resumeix molt bé l'esperit de la vela llatina i el seu estat a Catalunya. I encaixa perfectament amb la nostre filosofia de l'associació.

Veure vídeo

 

Podeu veure un interessant article publicat al diari Avui sobre lavela llatina i la recuperació d'aquests vaixells.

També adjuntem un video didàctic molt interessant sobre les embarcacions de vela llatina a Canarias del programa "En Bolina", de Fuerteventura Televisión,

{google}-3910062622031638783{/google}

{google}5537749257840808560{/google}

Share