Durant molt de temps ha estat utilitzada una escala numèrica per a determinar la força del vent, coneguda com a escala dels vents de Beaufort (en honor de l'almirall anglès Francis Beaufort, que la va publicar al 1806), que és constituïda per números que van del 0 al 12, a cadascun dels quals hom associa observacions corrents que permeten d’identificar fàcilment el valor de la força del vent. Actualment, l’escala de Beaufort ha estat reemplaçada en meteorologia per una determinació directa de la velocitat del vent en nusos, milles per hora o metres per segon, mesurada per mitjà de l’anemòmetre.
Escala de Beaufort:
| F | DEFINICIÓ | NUSSOS | KM/H | OBSERVACIONS AL MAR (M) I A LA TERRA (T) |
| 0 | CALMA | < 1 | < 1 | M: La mar està com un mirall. T: El fum puja verticalment. |
| 1 | VENTOLINA | 1-3 | 1-5 | M: Mar arrissada sense escuma. T: La direcció del vent es defineix per la del fum, però no per les penelles o banderes. |
| 2 | FLUIXET (Brisa molt dèbil) | 4-6 | 6-11 | M: Ones petites que no arriven a trencar. T: El vent es nota a la cara. Es mouen les fulles dels arbres. Penelles y banderes. |
| 3 | FLUIX (Brisa dèbil) | 7-10 | 12-19 | M: Ones una mica majors amb crestes, les quals començen a trencar. Borreguets dispersos. T: Les fulles dels arbres s'agiten constantment. Es despleguen les banderes. |
| 4 | MODERAT (Brisa moderada) | 11-16 | 20-28 | M: Les ones es fan més llargues. Borreguets numerosos. T: El vent aixeca els arbres petits. En els estanys es formen ones petites. |
| 5 | FRESQUET (Brisa fresca) | 17-21 | 29-38 | M: Ones moderades allargades. Gran abundància de borreguets, eventualment algunes roines. T: Es mouen els arbres petits. En els estanys es formen ones petites. |
| 6 | FRESC (Brisa forta) | 22-27 | 39-49 | M: Es començen a formar ones grans. Les crestes d'escuma blanca s'estenen per totes parts. Augmenten les roines. T: Es mouen les branques grans dels arbres. Xiulen els fils del telègraf. S'utilitza amb dificultat el paraigua. |
| 7 | FORT (Vent fort) | 28-33 | 50-61 | M: La mar comença a engrossir-se. L'escuma de les crestes comença a ser arrossegada pel vent, formant nuvolets. T: Tot els arbres es mouen. Es dificil caminar contra el vent. |
| 8 | TEMPORAL (Dur) | 34-40 | 62-74 | M: Ones d'alçada mitja i més allargades. De les crestes es desprenen algunes roines en forma de remolins. L'escuma es arrossegada en núvols blancs. T: Es trenquen les branques primes dels arbres. Generalment no es pot caminar contra el vent. |
| 9 | TEMPORAL FORT (Molt dur) | 41-47 | 75-88 | M: Ones grasses: l'escuma es arrossegada en capes espesses. Les crestes de les ones començen a trencar. La roina dificulta la visibilitat. T: Ocorren desperfectes en les parts sortints dels edificis, caient ximeneies i aixecant teulades. |
| 10 | TEMPORAL MOLT FORT (Temporal) | 48-55 | 89-102 | M: Ones molt grasses amb crestes emplomallades. L'escuma s'aglomera en grans bancs, sent arrossegada pel vent en forma d'espesses esteles blanques. En el seu conjunt la superfície del mar sembla blanca. La visibilitat es redueix. T: S'observa poca vegada. Arrenca arbres i ocasiona danys de consideració en els edificis. |
| 11 | TEMPORAL VIOLENT (Borrasca) | 56-63 | 103-117 | M: Ones excepcionalment grans (els vaixells de petit i mitjà tonatge poden perdre's de vista). La mar està completament coberta de bancs d'escuma blanca estesa en la direcció del vent. Es redueix encara més la visibilitat. T: Observada molt poques vegades. Ocasiona destrosses a totes parts. |
| 12 | HURACÀ | 64-71 | 118-133 | M: L'aire està ple d'escuma i roina. La mar està completament blanca degut als bancs d'escuma. La visibilitat es molt reduïda. T: SENSE COMENTARIS. |
Cal tenir en compte que existeix el 'Vent real', el que podriem mesurar estant quiets a un lloc on no hi hagin núvols, i el 'Vent aparent', que seria el que notariem al navegar. Si naveguem a contravent, ens semblarà que fa més vent mentre que si ho fem al mateix sentit la sensació disminuirà.
La Rosa dels vents és un cercle que té marcats els 32 rumbs en què convencionalment es divideix la volta de l'horitzó.
Altres termes:
Rolar: Es diu quan la direcció del vent està canviant.
Ratxa: Es un augment o disminució transitòria de la velocitat del vent.
Arreciar: Es diu quan augmenta la velocitat del vent.
Amainar: Es diu quan disminueix la velocitat del vent.