Comencem el mes de novembre amb la quilla posada a la zona de varada,a l'exterior del taller. La quilla es mostra majestuosa, amb els seu 11,94 metres d'eslora. S'ha montat la quilla sencera a partir de les peces tallades abans: gaó, roda, codast. Tot amb unions de "rayo de Júpiter" encolades amb epoxi i reforçades amb perns d'acer inoxidabe. Tota és d'iroco, de 15 cm d'amplada i 24 d'alçada. Impressionant!

Detall de la roda de proa, amb la contraroda
Detall de la roda de proa, amb la contraroda
Detall de la unió del gaó de proa
Detall de la unió del gaó de proa

Imatge de la quilla al varador; gaó i roda de proa, amb contraroda; unió "rayo de Júpiter"

El dia 6 l'enginyer defineix amb l'astiller alguns detalls necessaris de la caixa d'orsa, un dels elements clau i característic del casc. l'Astiller necessita tenir el disseny exacte per a continuar la construcció.

Es varia una mica el disseny original de la caixa fent-la arribar fins la coberta (l'original quedava a uns 10 cm) per tal de donar més rigidessa (sobretot a l'obertura de la caixa per coberta) i estanqueitat al conjunt. Es dotarà d'obertures laterals per a poder accedir a l'orsa en cas necessari.

L'orsa serà una planxa d'acer de 2 cm amb unes dimensions similars a l'original, però una mica més llarga per l'augment de puntal obligat pèr Capitania (i per encabir el motor). La forma es mantindrà com l'original, sense donar-li forma hidrodinàmica com proposava l'enginyer. El seu pes serà d'uns 150 kg, lluny dels 300-500 kg proposats per l'enginyer (que suposàven un esforç pel pal, un problema per hissar-la i una variació del centre de gravetat en pujar-la). Això es compensarà amb unes planxes metàl·liques laterals als costats de la quilla a l'alçada de la caixa, que faran de llast i baixaran el centre de gravetat, i el llast addicional que finalment es requereixi.