El passat 10 d'abril a l'Ecomuseu de la Mar (a la Destil·leria) va tenir lloc una conferència sobre els exvots mariners, impartida pel Sr. Agustí Martí Mallofré, Capità de la Marina Mercant i Degà emèrit de la Facultat de Nàutica de Barcelona, amb una gran assistència de públic. Tant va ser així que la capella va quedar petita.
I què és un exvot? Doncs un exvot mariner és una ofrena feta a una divinitat o sant per part de pescadors o navegants. És el resultat de complir una promesa feta durant una situació de perill extrem a alta mar (com ara un temporal) en senyal d'agraïment per haver sobreviscut i tornar a terra ferma. Però, a banda dels exvots com acció de gràcies després d'haver sortit airós d'una situació de perill, també n'hi ha de preventius com a promesa d'una acció futura per la que pescadors i mariners s'encomanen a Déu o un Sant.
Hi ha molts tipus d'exvots, però els més comuns són miniatures de l'embarcació del mariner salvat, penjades sovint del sostre de l'església; o pintures i quadres que il·lustren de manera realista el moment crític de la tempesta o l'accident al mar, sovint incloent la intervenció divina; o altres com peixos, rems o xarxes, o fins i tot elements personals. Els exvots, amb diferents formats, sempre ens parlen del mateix: la por, les creences del mar, la religiositat i la forma de veure la vida per part d’una gent que vivia en un medi imprevisible i també implacable. El Museu Marítim de Barcelona, per exemple, conserva una gran varietat d’objectes que tenen aquesta procedència i que, apart del valor històric i sentimental, aporten importants informacions sobre els vaixells i la navegació. A banda del Museu barceloní, podem trobar exvots en algunes de les esglésies de la costa, com per exemple, Sitges, Mataró, Arenys de Mar, Blanes o Canet.
I també hi ha exvots a la capella de la Destil·leria que es dedicarà a Sant Anton.
Exvot de Sant Elm, ofrena del Rafel Romeu
Un dia, remenant per les "meves golfes" vaig trobar un exvot de Sant Elm. Com que sabia que el Josep Inglada en col·leccionava aquí a la capella-oratori de St. Antoni de Pàdua, li vaig dir que, si li agradava, li ho donaria perquè el pogués incorporar a tot el conjunt de mostres escollides que hi té. I, a més, també, li entrego uns goigs antics de Sant Telm que he pogut localitzar. Un dia, remenant per les "meves golfes" vaig trobar un exvot de Sant Elm. Com que sabia que el Josep Inglada en col·leccionava aquí a la capella-oratori de St. Antoni de Pàdua, li vaig dir que, si li agradava, li ho donaria perquè el pogués incorporar a tot el conjunt de mostres escollides que hi té. I, a més, també, li entrego uns goigs antics de Sant Telm que he pogut localitzar. Sant Elm (o Sant Telm) era el patró dels mariners i navegants, a qui li tenien molta devoció i l'invocaven en situacions de perill. Així ho trobem en documents antics de la parròquia de la Santa Creu de dalt el Poble de Calafell, on hi havia un altar i un retaule dedicats a aquest sant. Antigament, la majoria dels pescadors de Calafell vivien tots a dalt al poble. Aquí a la platja solament hi havia les barraques per guardar els ormeigs. Fins i tot el calafat tenia el taller a dalt el poble. Però, abans de lliurar-li l'exvot i els goigs, voldria fer unes breus puntualitzacions: Primera.- Som a primers de juny; demà, dia 13, se celebra la festivitat de Sant Antoni de Pàdua, patró d'aquesta capella de la Destil·leria, i que, per aquest motiu, s'ha organitzat aquest acte. Segona.- El passat dia 2 de juny, en altre temps, era la festa de Sant Elm, i era la diada en què els mariners, navegants i pescadors honoraven al seu sant patró. I dic "era" perquè si abans era Sant Elm el patró dels mariners i navegants, d'en mica en mica, aquest va anar perdent rellevància a favor de la Mare de Déu del Carme. Al segle XVIII l'almirall mallorquí Antoni Barceló estengué la devoció a la Mare de Déu del Carme entre la marineria que comandava i, ara, tenim que ningú se'n recorda del pobre Sant Elm. Tercera puntualització.- Aquest exvot quedarà col·locat a la capella de Sant Antoni, oratori que va regir mossèn Jaume Soler i Puigverd durant molts anys, i que, aquest 2026, farà noranta anys que va deixar de ser capella-oratori per a convertir-se en un vulgar magatzem. I es va convertir en un vulgar magatzem perquè el 13 de setembre del 1936, assassinaven a mossèn Jaume Soler al davant del cementiri del Vendrell, al costat de la carretera on encara avui s'hi pot veure una creu de pedra. I, així s'estroncava la vida d'aquesta capella. I no insinuo, ara, que aquesta capella torni a ser un oratori. No. Tots sabem que es pot resar des de dalt d'una muntanya, des de sota un arbre o des del damunt d'una barca. Però, sí que voldria, i així va en vies de ser-ho, que fos un lloc digne, cultural i alliçonador. I dic "alliçonador" perquè hem de pensar que mossèn Jaume, en els anys 1920, en aquest lloc, acollia i ensenyava de llegir i escriure a mitja dotzena de nens i nenes, fills de pescadors de la Platja de Calafell, ja que, en aquells anys, encara no hi havia escola en aquest barri marítim. Fa uns anys que algun d'aquests infants, ja avis, em deia textualment: Si sé llegir i escriure és gràcies a mossèn Jaume. Me'n alegro que en aquest 90è aniversari en què la ignorància, la rancúnia i la mala fe d'uns revolucionaris anarquistes van destruir i estroncar una labor benèfica, caritativa, filantròpica, generosa i humanitària, sigui, avui, la cultura i la bona fe d'una persona emprenedora, com és el Josep Inglada, el qui hagi restituït la dignitat que va tenir aquest lloc, aquest edifici, aquesta capella. Moltes gràcies. Calafell, 12 de juny del 2026