La vela llatina és una vela de tallant, o triangular, dissenyada per anar contra el vent. Té una antiguitat estimada de 2.000 anys. Amb ella han navegat els romans, bizantins i àrabs, dels quals nosaltres hem adquirit els seus coneixements. De la seva evolució varen néixer les veles actuals, i ha tingut un gran protagonisme en el cabotatge i la pesca de tots els mars.
La maniobrabilitat de la vela llatina és una de les seves qualitats, ja que pot situar-se en qualsevol lloc en l'espai i canviar i combinar infinites situacions del centre vèlic. Però no és una tècnica simple. Una antiga dita provençal deia així: "Si no em coneixes, no em toquis".
Navegació a la bona en els rumbs de cenyida, llarg i empopada
El barri de la platja de Calafell ha tingut una de les flotes pesqueres d'embarcacions de vela més importants de tot el litoral, motivat sobretot per fons pesquers propers i vents favorables.
A principis de segle XX predominava el sistema de pesca de bou. Aquest art requeria dues barques i resultava molt complex, ja que necessitava molta sincronització entre ambdues. Més tard, el canvi del sistema de bou pel de vaca va ser generalitzat i permetia la pesca amb una sola barca. Aquestes d'arrossegament eren molt grans i duien tres veles: la mitjana (popa), la major (mig) i la pollancre (proa).
A mitjans de segle va haver-hi el major nombre de barques a la sorra. Com diu Carlos Barral, "En la playa de Calafell había habido, como dicen los pescadores, mucha madera (…) Entre treinta y cuarenta y cinco parejas de bou; màs de ochenta veleros de arrastre de sesenta a setenta palrnos de eslora. Su mantenimiento ocupaba todo el afio a varios calafates y a una familia de veleros (…) Las distintas embarcaciones, cuando estaban todas varadas, cubtían en dos hileras trescientos metros de playa (…) Antes de que instalasen el varadero mednico, cuando las sacaban a tierra con tron-cos de caballo y parejas de bueyes, ocupaban màs espacio, estaban rris desparrarnadas".
Les barques calafellenques eren conegudes com a molt veleres i tenien les veles tallades a la mida de cada bastiment i adequades per a tota classe de vent. Malgrat això, a Calafell només hi havia una família de velers: els de "Cal Veler".
Pel que fa a la pintura, la marineria calafellenca tenia fama d'austera; de fet, de qualsevol vaixell massa decorat es deia, amb ironia, que "anava pintat de sitgetà".
L'aparició dels motors a les barques va fer desaparèixer les veles de la fisonomia de Calafell.
Des de llavors l'esperit de Calafell ha estat la recuperació del seu patrimoni nàutic. El 1994 un grup d'aficionats de Calafell (Associació Mediterrània de la vela llatina, amb seu a L'Espineta), coincidint amb el cinquè aniversari del retorn del Bot Salvavides, va organitzar la I Trobada a Calafell de Vela Llatina. Però no va tenir continuïtat.
La Miquel Nansa, de Cambrils, navegant durant la Trobada del 2012 a Calafell
El 2012 Patí Català de Calafell va organitzar la II Trobada a Calafell de Vela Llatina, inclosa en el calendari oficial de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.