La història del "Pàtria",
el tercer bot

Petita crònica de la troballa de la tercera embarcació tradicional de l’Associació, el bot “Pàtria”, de 1916.

El passat mes de juliol, quan en Francesc Figuerola passejava per Sant Antoni de Portmany, a Eivissa, va descobrir en un pati interior d’unes cases una embarcació d’uns 6 metres d’eslora que estava en reparació.

Com que l’estructura li va semblar interessant, va mirar d’esbrinar d’on procedia i en quina situació es trobava. L’embarcació era propietat d’en Josep Ribas i Torres, antic pescador eivissenc i actual patró d’una embarcació que fa viatges per a turistes a l’abadia de Sant Antoni. El senyor Ribas va explicar-li que l’embarcació era pràcticament centenària, ja que en el seu rol i full d’assentament  hi figurava la data de 1916.

Per l’estructura sembla un bot auxiliar d’un pailebot o una embarcació d’enllaç entre vaixells pailebots d’una mateixa expedició. Té una eslora de 6,07 metres, 2,12 metres de mànega, un puntal de 0,57 metres i un registre brut de 1,86 tones.

Actualment no té motor, però inicialment estava equipada amb un “Cañellas” de 6 CV de potència, tot i que en el rol consta una anotació que diu que el 19 de novembre de 1992 es va tramitar el canvi per un altre de nou de 12 CV, a la Capitania Marítima de Palma de Mallorca.

La intenció del senyor Ribas era reparar-la, ja que estava bastant deteriorada i necessitava moltes hores de feina i una inversió molt forta per posar-la en condicions. Després d’una llarga xerrada i tenint en compte la situació i l’edat del propietari, en Francesc va proposar-li  la cessió a l’Associació per reparar-la i que funcionés. Després de pensar-s’ho molt i una mica a contracor va accedir, amb una sèrie de condicions: que els nous propietaris fossin una associació sense ànim de lucre, que no se’n canviés el nom i que sempre hi constés la procedència. Condicions que, naturalment, van ser  acceptades.

La nit del passat 1 de setembre, en Josep Inglada i en Francesc Figuerola van anar a Eivissa amb el ferri de línia, embarcant-hi un cotxe i un remolc. A Sant Antoni ja els esperaven en Josep Ribas, en Joaquim Vidal, que estava de vacances a l’illa, i en Roger Figuerola, fill d’en Francesc, que resideix en aquella població.

Entre tots van carregar l’embarcació i es va firmar un contracte de venda pel preu simbòlic d’1 euro. En l’esmentat contracte de compravenda es fa constar expressament que en agraïment al gest del senyor Ribas, la Junta Directiva de l’Associació Patí Català Calafell proposarà en la primera assemblea general que se celebri nomenar en Josep Ribas i Torres soci d’honor de l’entitat. A més, un cop reparada l’embarcació i en el moment d’avarar-la a la platja de Calafell, al senyor Ribas se li concedirà l’honor de ser-ne el primer patró. La intenció és calafatejar-lo de nou, posar-li escues per a poder avarar-lo a la platja i equipar-lo amb una vela cangrea amb botavara de gràtil, o sigui, a la part superior de la vela i sense botavara inferior. Amb botaló a proa per sustentar dos flocs, o floc i gènova.

Acabat l’acte de signatura de cessió, i acomiadats del senyor Ribas, en Josep i en Francesc es van dedicar a buscar més llaguts de fusta, ja que Eivissa és una plaça on tradicionalment sempre hi hagut una flota important d’aquest tipus d’embarcació. Van fer diversos contactes amb drassanes i calafats de la zona, però va resultar molt difícil trobar-ne d’aquestes característiques, ja que la població està molt conscienciada de la importància de conservar-les per mantenir viu el patrimoni del país.

Ja de nit, van agafar el ferri de tornada. Van arribar a Calafell divendres a les vuit del matí, i van descarregar l’embarcació a la seu  de l’Associació, on la podreu admirar.

Aprofitant aquesta petita crònica de la troballa, si algú està interessat a passar estones fent de calafat, fuster, pintor, mecànic, etc., poseu-vos en contacte amb la secretaria de l’entitat. Necessitem moltes mans per treballar-hi.