Helena Rotés Rull (1955-2025)
Professora d’Història de l’Art, escriptora, traductora, guionista i promotora i divulgadora cultural.
Vinculada a l’Associació de Vela Llatina de Calafell des dels seus inicis, l’Helena, empesa per la seva passió pel mar, ens va venir a trobar a la platja de Calafell mentre estàvem varant la primera barca de vela llatina de l’Associació, la Pal i Fusa.
En aquells moments encara li faltaven uns anys per jubilar-se, però, determinada a seguir activa, es va anar involucrant en l’Associació on després va tenir un paper clau en el desenvolupament de les activitats culturals
que s’han anat duent a terme al llarg dels anys.
La seva relació amb Calafell li venia ja des de la seva infància on hi passava els estius. El seu pare, prestigiós metge reumatòleg, era íntim amic de Carlos Barral. Les famílies tenien una relació molt estreta i les reunions sempre esdevenien davant de mar.
Aquesta coneixença tan propera als Barral, va ser la baula que va promoure el vessant cultural de l’Associació de la mà de l’Helena.
En arribar la jubilació, va seguir activa com a promotora i divulgadora cultural de forma desinteressada. Era, de mena, de gran generositat i el seu principal interès era la transmissió de coneixement, sempre des de la perspectiva de l’art, perquè, com ella deia, “l’art és una forma de veure i entendre la vida”.
Així, va conduir una secció a Calafell Ràdio on parlava d’art i de les exposicions del moment arreu del món.
També va ser la promotora de les sessions “LiterArtura”, en les que ella i reconeguts artistes de l'art contemporani que convidava, comentaven un llibre determinat.
Posteriorment, va impartir cursos de lectura i d’escriptura, sempre amb èxit d’assistència perquè l’Helena tenia una habilitat especial per captivar l'interès dels seus alumnes i transmetia el seu coneixement de forma exquisida.
Va ser comissària de les exposicions “La barca a la sorra”, “La Francisca” que va ser una primera fita per tal que la gent es conscienciés de l’existència d’aquesta barca, l’última de bou que va romandre a la platja de Calafell fins desaparèixer, per poder-ne fer una rèplica.
Una altra gran exposició va ser “La mar de barques”, en la que va aconseguir exposar més de 150 pintures relacionades amb la mar, provinents dels menjadors de cases particulars de Calafell.
I també va ser la promotora dels recitals de poemes de Sant Jordi, en els que s’hi combinava la poesia i la música de la mà dels socis de l’Associació que disposaven d’aquestes habilitats i que ella sabia potenciar.
L'Helena, que de jove havia navegat en patí català, des que va conèixer l’Associació va navegar amb vela llatina. Estimava el mar amb passió. Des del timó o des de “prua”, com en diuen a Calafell, ella assaboria l’emoció i l’èxtasi que li produïa la mar, una mar sentida, poètica i literària. Li agradaven especialment els dies rúfols, ennuvolats, grisos i amb ones altes.
Els que hem tingut la sort de formar part del seu cercle d’amics, hem pogut gaudir de l’immens privilegi de la seva generositat i amabilitat. Casa seva sempre estava oberta. A ella li agradava compartir els seus espais personals que destil·laven la seva essència conformada per petits detalls, com ara la música, els quadres per tot arreu, les fotografies de la gent que estimava, la seva col·lecció de pedres foradades, mil detalls decoratius cada un amb la seva història, els menjars d’anar picant, l’olivera dels desitjos… Amb ella hem celebrat festes assenyalades i hem compartit nits d’estiu. L’Helena ha sigut el pal de paller dels amics.
Però quan venia la família ho aturava tot i s’hi dedicava en cos i ànima. Amb antelació ja preparava els seus menjars de cuinera a qui li agradava molt la innovació, però conservant la tradició que va aprendre de la seva àvia, que alhora havia après dels pescadors de Calafell.
Helena, amiga, t’acompanyarem en la teva última navegada, amb totes les llatines de l’Associació, amb les veles antigues, amb gallardet negre, totes juntes, en conserva, pel teu mar domèstic, pel teu mar de Calafell.
L'Helena va morir el 18 de febrer de 2025
Recopilació d'uns pocs, però significatius, fragments de vídeo on es mostra una Helena lluitadora per la memòria del patrimoni marítim de Calafell. Especialment significativa la seva frase "... Un poble que no construeix constantment la seva identitat és un poble sense vida que ha quedat atrapat en un present etern..."