El passat 25 d’abril del 2025 a les 18.30 hores es va dur a terme l’entrega de premis del Primer Concurs de Relats Curts i Poemes "Helena Rotés", LA MAR T’INSPIRA, a la Destil·leria-Ecomuseu de la Mar, seu de l’associació del Patí Català i Vela Llatina de Calafell.
L’acte va transcórrer en tres parts
1a part: Benvinguda i Presentació de l’acte
Josep Inglada i Roser Figueras van presentar i conduir l’acte. Després de donar la benvinguda van fer una lleugera presentació, per continuar amb imatges i vídeos de diferents exposicions i anteriors edicions de Sant Jordi que havia organitzat i presentat l’homenatjada Helena Rotés, una historiadora d’art, divulgadora cultural i vinculada a la nostra associació des dels inicis, que just ens ha deixat fa unes setmanes.
Les organitzadores d’aquest concurs van ser Rosa Val i Amèlia Llauradó que van explicar com va sorgir la idea d’organitzar un concurs sobre relats curs i poemes amb el vistiplau de l’Helena i amb la col·laboració d’altres socis.
2a part: Presentació d’Art i entrega de Premis Literaris
Les artistes Mape Andrews i Coral Rivero , van presentar les seves pintures que just van fer per aquest acte en homenatge a Helena Rotés.
L’artista Antoni Forcada també va col·laborar amb la seva escultura flotant.
El portaveu del jurat, Francesc Botet, va fer una lleugera explicació de com es van avaluar les obres seguint la rúbrica adaptada del Centro Nacional de Desarrollo Curricular en Sistemas no Propietarios (CEDEC) en la que es consideraven conceptes com: originalitat, estructura, tema, font d’inspiració, recursos i lèxic i ortografia. També va destacar l'excel·lent qualitat de les obres literàries presentades, fet que va provocar que la tria de les guanyadores no fos una tasca senzilla. Els membres del jurat (Francesc Botet, Camil Bosch i Maria Josep Pellicer) i Rosa Val van fer entrega dels accèssits i l’alcalde de Calafell, Ramon Farré i el President de l’associació, Josep Sierra van fer entrega dels premis de Poemes i Relats curts respectivament.
Les obres premiades van ser les següents:
- Accèssit a la categoria Poemes: “Cant de Sirenes” d’Àngels Nachón Primero
- Accèssit a la categoria Poemes: “Sons de Mar” de Maria Carme Valls Roca
- Premi a la categoria Poemes: “Record d’infantesa a Calafell, on vaig descobrir el mar” de Cèlia Roca Martín
- Accèssit a la categoria Relats: “El missatger del mar” de Marina Martinovic
- Accèssit a la categoria Relats: “El mar de la Dama” de Júlia Arévalo Martí
- Premi a la categoria Relats: “La Barca Vella” de Rosa Vila Martínez
3a part: Concert de Sant Jordi a càrrec de Barrala Veus, dirigit per Josep Anton González
Primera audició de l’Havanera “Calafell Viu Riu i Canta”
Fotografies
Podeu veure més imatges al Flickr
Publicació de Poemes
Cant de sirenes
M’agrades al matí quan tot just et desvetlles
i un tornassol amaga la foscor del teu dol.
Per la tarda m’encisa el teu vestit blavós
brodat de puntes blanques que esquitxen el meu cos.
Em captives al vespre quan el sol t’abandona
i un bell mantell d’estels t’envolta tendrament.
Com als grans navegants m’atreu la línia blava
que et separa del cel, allà on creien que les naus
queien a un monstruós avern.
M’atreu i em fa somiar amb els llunyans països
que, damunt les teves ones, creuant mars i oceans,
gaudint dels elements avui es poden retrobar.
Amb renovat plaer m’endinso i m’emmirallo,
m’acullen els teus braços com els d’un vell amant,
fidels en la distancia i en la passió constants.
Els meus amics ho saben, saben que quan et miro,
estesa al teu costat, un dolç cant de sirenes
omple la meva sang.
Pseudònim: Éfeso
Sons de Mar
Apareixen a l’horabaixa,
amb un embolcall de silenci
que colpeix les ànimes arran de mar.
La solitud com a companya, com un regal.
Venen sense fer remor,
amb ales al vent,
petjades al cel, des de l’horitzó,
solcant el blau d’onades rebels.
Venen de tan lluny!
Cercant l’enyor d’altres temps,
tal vegada l’estel del present,
l’emoció punyent.
Venen generosos, a mar oberta,
farcits de recels i anhels
que remouen els cors
amb la joia d’un nou sol ixent.
Sons que amanseixen l’ànima torbada
en un capvespre rogent
quan el dia s’esmuny
en les ones del temps.
Amb ales de vent,
els sons de mar arriben als cors valents,
delerosos d’entomar sense greuges
els embats del present.
Pseudònim: GAVINA
Records d'infantesa a Calafell, on vaig descobrir el mar
(Premiat)
Els ulls se’m van fer mar
per primer cop a una platja
colgada de llum, d’estiu,
de sol i de marinada.
Em besava el cap dels dits
el glatir de sal i plata
que acaronava la riba
i em negava la mirada
d’emocions novelles,
innocents i desfermades.
Albirava on mor el cel
en una dansa callada;
allà on un estol silent
de fustes escrostonades,
de llaguts i de patins
amb veles albes i inflades
i veus d’escuma obrien
la carn d’aquell onatge.
M’enyoro dels tresmalls,
els palangres i les xarxes
perdent-se en aquell avenc
de pell vella i clivellada,
iridescent i salobre
com somnis d’aigua i nacre.
Pseudònim: Azalais d'Altier
Publicacions de Relats Curts
El missatger del mar
En un vast mar profund, on les onades xiuxiuejaven secrets antics, una dona solitària navegava en el seu veler. El sol, brillant i càlid, banyava el seu rostre, mentre el vent acariciava els seus cabells blans com un sospir.
A la llunyania, una ombra es dibuixà a la superfície de l'aigua. Un dofí, amb el seu cos platejat, emergí de les profunditats, saltant amb gràcia i llibertat. La dona el mirà, captivada per la bellesa del seu moviment.
El dofí, com si entengués la solitud que habitava al seu cor, s'acostà al veler. Durant un llarg instant, es miraren als ulls, i la dona sentí com la seva ànima es connectava amb l'esperit d'aquell ésser marí. El dofí, com un missatger del mar, li somrigué abans de desaparèixer sota les onades, deixant-la amb la sensació que, en algun racó del món, sempre hi haurà algú disposat a acompanyar-nos, encara que només sigui per un moment.
El sol seguia brillant, i la dona, amb el cor una mica més ple, continuà el seu camí, confiada que el mar sempre tindria històries per explicar-li.
Pseudònim: LA ALMA DE BABOR
El mar de la Dama
Em deixo acaronar les galtes rosades per la marinada d’un matí tacat de gris. Els meus cabells
onegen esperonats pel vent, en sintonia amb les onades que s’enfilen cap al cel ennuvolat,
abans de veure’s abatudes i enfonsades entre l’escuma. El meu esguard de color de sorra es
perd en l’horitzó, tal com s’hi perden els núvols, les gavines gallardes, els pulcres velers.
Un dia més visitant el meu alter ego, el meu refugi, la meva alenada de calma.
Mentre navego en aires de llibertat, amb un somrís dibuixat en el rostre, un raig de Sol
s’escola entre els núvols i l’il·lumina.
Mentre m’enfilo cap a l’infinit de l’horitzó, deixo la ment en blanc, permeto que reposi. En
un món on hom cerca la lluminositat del Sol, m’aixoplugo en l’assossegament d’un matí
bromós, agrisat.
Avui és un bon dia.
Contemplo el paisatge que m’abraça amb benaurança, com qui es deixa delectar per l’obra
d’art d’una artista de renom. Ni endreçant fileres de lletres, ni barrejant un reguitzell de
colors, hom podria copsar la magnificència de tal il·lustració.
Immersa en les ones, pensarosa, em guia l’art. És una forma de veure i entendre la vida.
I per viure’l, cal sentir-lo.
Pseudònim: Lia
La Barca Vella (Premiat)
A prop meu, solament hi havia aquella vella barca de pescadors, jaient sobre la sorra humida. La veia inert, passiva. Li quedava, però, una corda antiga repelada, endurida pel temps. Els pescadors l'havien abandonat per vella i el sol, el vent i la nit l'havien enfosquit. Tots els sols, tots els vents i totes les nits que jo acabava de perdre amb tu.
Apropant-m’hi vaig fer el cor fort per resseguir lentament el cos de la barca. Primer amb una certa vergonya, amb respecte després. En aquell tímid recorregut, com en un mirall corcat, els meus dits anaven agafant seguretat. La sang retornava a les meves gemmes, mortes des del teu abandó, un dia, també a voramar.
Un cop descarregada la ràbia, la nostàlgia va poder esdevenir passivitat i jo, lentament, podria despertar. La tendresa canviava de dimensió. S'omplia de sensacions, d'anhels, d'energia. Veia el metòdic recular de les ones, oferint-me el rastre de la retirada. Les sentia petar sobre la fusta que jo havia abordat amb energia. Ara les sentia acaronar-me a través de la barca, traspassant la matèria inerta.
Tot i que tu no hi fossis, sabia que les ones podrien continuar atansar-se a la barca, lliurement. Avui, amb la suavitat i la calma de l'horabaixa. Demà, amb l'efervescència intempestiva de la tramuntana, mentre el mar sencer, en el seu anar i tornar, hi dipositaria la seva salabror.
De sobte, una violència estranya començà a cremar-me els dits, la pell, tot el cos.
A penes em vaig notar saltant dins la barca per, tot seguit, llançar la roba a les ones a fi d’oferir-me al mar. Per a tu o per a mi. Tant hi feia: alguna cosa nova s'havia consumat.
Pseudònim: Rosa Rovira