El dissabte 21 de juny, amb l'estiu recent estrenat, van salpar del port de Segur les barques de l'associació per assistir a la tradicional trobada d'embarcacions de vela llatina i tradicional organitzada per l'associació Orsapop de Torredembarra, que any rere any reuneix nombrosos bastiments. Enguany, a més de la Galatzó, la Reina de Àfrica, la Myriam, la Peregrina, la Pauot i la Júlia ens acompanyaven el sardinal San Pau dels amics de Sant Pol de Mar que s'havia quedat amarrat a Segur des del cap de setmana anterior quan va arribar per assistir a la Trobada de Calafell.
La travessa d'anada fou plàcida, massa plàcida, potser! perquè les embarcacions de vela volen vent, i aquest va arribar quan ja estàvem a tocar del port de recalada. Tot i així, abans d'atracar vam poder gaudir una horeta llarga del suau oratge. Les embarcacions de l'Ametlla, Cambrils, Calafell, Roda de Barà, Sant Pol, i les amfitriones, és clar, van poder hissar veles i els seus patrons i tripulants gaudir de la navegació. Les barques anaven, venien, es creuaven, tornaven i ballaven aprofitant el poc vent, però suficient, per interpretar el vaivé de les ones. Llàstima que durés tant poc perquè els amics de Torredembarra ens esperaven amb el plat a taula, al crit de "a la taula i al llit, al primer crit".
I ja a terra, l'àpat, bo de bo, malgrat que l'arròs picava com un dimoni i demanava ingents dosis d'aigua per apaivagar una mica el formigueig a la gola. Cosa de la gent de mar!, deien alguns dels companys. Després dels postres i el cafè, el Jordi i els seus companys ens varen sorprendre amb una experiència inaudita. Ens van fer tancar els ulls (per això a les fotografies tothom sembla que faci la migdiada a la taula estant), i obrir les orelles i el cor, per estar ben atents amb el que tot seguit passaria. Els que ho vam fer vam poder gaudir, durant un parell de minuts, dels sons de mar, interpretats amb un corn aquí i l'altre allà, i potser amb més instruments o ginys invisibles pels que vam seguir la recomanació dels organitzadors d'estar uns minuts a les fosques. En definitiva, una experiència immersiva única que va acabar quan va sonar la cançó A la Vora de la Mar, per seguir amb l'himne del Pa Tou Pa Sec fins al Meu Avi, ara ja tots amb els ulls ben oberts.
Com ja ens tenen acostumats a La Torre, la VII Trobada va acabar amb un cor de veus improvisat amb cantaires de Cambrils, Calafell i Torredembarra (si me'n deixo algun o alguna ja em perdoneu) que tot i la manca d'assajos previs va servir per un alegre comiat.
Gràcies, amics d'Orsapop i fins l'any vinent perquè la trentena llarga de companys de Calafell que cada any baixem a La Torre, amb barca o amb cotxer, tampoc no ens ho perdrem.
