Després de recalar dues setmanes abans als ports de Torredembarra i Cambrils per assistir a les seves respectives trobades, la Galatzó va posar rumb a L'Ametlla de Mar per la XIX Trobada del Golf de Sant Jordi, a la que a més de la Galatzó també hi va ser la Peregrina en un viatge de 50 milles des del seu port base de Segur, per acompanyar tota la resta de bastiments que hi van voler i poder ser. Entre ells, el Sant Pau de Sant Pol de Mar, la Pepeta i les seves barques "cosines" de Torredembarra, altres de Cambrils com la Patoia, la del company Emili Alba de l'Albufera, la República Catalana d'en Jordi Salvador, les de La Cala, i tantes d'altres. I, per primera vegada, una embarcació, la Toni Sisterna de La Cala, amb tripulació exclusivament femenina formada per la Marta, la Montse i la Pili, les tres amb força experiència en navegació amb vela llatina.
La festa va començar el divendres al vespre amb el típic concurs de cuina. Enguany el producte escollit per l'organització va ser la sípia i tant sí com no aquest cefalòpode havia de ser la base del plat. En total van ser 8 les barques que hi van participar, entre elles les dues de Calafell, i cada concursant podia afegir-hi un complement. Algun xef (sempre hi ha d'haver algú que passi davant) es va decantar per les mongetes de Santa Pau, altres per cloïsses, o altres per carxofa o arròs. No cal dir que tots els plats van triomfar però qui al final es va emportar el pernil fou la tripulació del Sant Pau que només acabar la festa el va guardar en un lloc segur a la bodega, però ells van ser els guanyadors amb una sípia amb arròs, que va resultar un plat bo de bo.
L'endemà, parada nàutica per l'interior del port de l'Ametlla i sortida al mar, amb una mar rissadeta i poc vent que va anar amainant a mesura que passaven les hores. Una navegació, per tant, molt tranquil·la, perquè aquell mestral que tan sovint bufa a les terres de l'Ebre no s'havia aixecat de dormir. I com ja és tradició any rere any, travessa fins la musclera del Mirador Bahia, bany i cap a port, no sense fer un servei d'assistència de remolc al mati i reparació d'urgència a la tarda a una de les embarcacions que havien fet la mateixa pensada d'anar a menjar ostres i musclos al bell mig de la badia, I al vespre, per acabar la festa, sopar de germanor a la Confraria i repartiment de records als patrons de cadascuna de les barques.
Ja el diumenge, la Galatzó va posar rumb al port de Segur, i la Peregrina i altres bastiments d'altres associacions van endinsar-se a l'Ebre per amarrar al port de Riumar i assistir el cap de setmana següent a la Trobada de Deltebre.