El diumenge 14 de setembre, després de posposar uns dies la sortida a causa del mal temps, la Francisca va realitzar la singladura més llarga des que va ser varada al port de Segur. La barca de l’Ajuntament de Calafell, convidada per l’organització de la Festa de la Sal i governada pels patrons i patrones de l’associació, va salpar del seu port base a les 18:00 h arribant al Club Nàutic de l’Escala a les 10:00 h del dia següent, després de navegar una mica més de 16 hores, majoritàriament amb negra nit.
Pels aficionats al mar, el viatge va ser tota un experiència, incòmoda, sí, però si fem cas al refrany, “càrrega que plau no pesa”, inoblidable i plaent. Amb tot, després de les 100 milles nàutiques navegades, l’esgotament va fer acte de presència en la tripulació i només tocar de peus a terra i durant força estona, la sensació de moviment va continuar al moll.
Què dir, d’un viatge de tantes hores al mig del mar humit, tremolós i fosc, només en calma i tranquil a partir del pas de la #Francisca per les Formigues!
A la barca, tot i el bon ambient i la companyia dels set tripulants, la solitud feia respecte, i encara més mirant a estribord a causa de la negror de l’aigua i el cel completament ennuvolat. Semblava que només hi havia vida als vaixells que allà a l’horitzó trencaven també les ones com nosaltres. Per babord, en canvi, la llum de les nòries i dels castells de foc de Festa Major que trobarem pel camí i la corrua de llums de la costa, es reflectien a l’aigua, algun cop ben atapeïdes com a la costa penedesenca o barcelonina, i d’altres més espaiades com en alguns quilòmetres o milles de la Costa Brava o del Garraf.
Certament, en aquelles hores de la nit la travessa no va tenir cap complicació, però s’havia d’estar molt amatent i amb tots els ulls de la tripulació ben oberts a l’altura pel port de Barcelona, amb la Francisca passant entremig de gegantins vaixells, alguns fondejats mentre esperaven entrar a la dàrsena, qui sap si la propera matinada, i d’altres que acabaven o emprenien el seu viatge mar enllà, com el ferri de Baleària que es va creuar a escassos 100 metres de la proa, amb les llums de coberta enceses deixant palesa la seva majestuosa presència.
Qui no va aparèixer fins molt tard va ser la lluna. Es clar que hi era! però tan ennuvolat com estava era impossible que il·luminés una mica el camí. No fou fins allà a les 3 de la matinada quan, en desfer-se el núvols, va aparèixer per proa transitant cap a lluna nova, ja molt avançat el quart minvant i, per tant, lluny del seu màxim esplendor. I potser millor que fos així perquè d’aquesta manera vam poder observar amb prou nitidesa la constel·lació Geminis, aleshores més a prop seu, amb Polus, Càstor i Júpiter, i Càncer més al sud.
Tot va canviar a l’alba quan després del sol ixent es van poder divisar amb prou claredat, a babord, el massís del Montgrí, el cap de Begur, la platja de Pals i L’Estartit; i a estribord, el Medallot, la Meda petita i el Tascó petit i gran.
A partir de les Medes la tripulació va agrair la mar plana, i també la Francisca, que en acabar la travessa va quedar amarrada al lloc que els mariners del Nàutic de l’Escala li havien assignat, ben visible davant de Capitania, per complir el paper d’ambaixadora del poble de #Calafell a la XXVIII Festa de la Sal.
Segur que a Carlos Barral, calafellenc de pro, que havia conegut i probablement hauria pujat a bord de l’antiga Francisca, també li hauria agradat formar part de la tripulació en el seu primer viatge a l’Escala, però ara toca a les actuals i futures generacions gaudir de l’experiència de navegar amb aquesta emblemàtica rèplica.
