Premis del concurs literai “Helena Rotés”, La mar t'inspira

II CONCURS DE RELATS CURTS i POEMES i I CONCURS DE RELATS DE LECTURA FÀCIL

El passat 24 d’abril del 2026 a les 19h  es va dur a terme l’entrega de Premis Literaris Helena Rotés, LA MAR T’INSPIRA, corresponent al  Segon Concurs en la categoria de Relats Curts i Poemes i al Primer de Relats de Lectura Fàcil. L’esdeveniment es va produir a la Destil·leria-Ecomuseu de la Mar, seu de l’Associació Patí Català i Vela Llatina Calafell.

L’acte va transcorre en quatre parts:

1a Part: Benvinguda i Presentació de l’acte

El President de l’associació, Josep Sierra, va donar la benvinguda i va introduir  a Mercè Sierra qui va conduir l’acte d’entrega de premis. 

Va començar amb un vídeo introductori del personatge de l’Helena Rotés , una historiadora d’art, professora, divulgadora cultural i vinculada a la nostra associació des dels inicis, que havia organitzat anteriors edicions de Sant Jordi, entre d’altres esdeveniments culturals.

 A continuació Mònica Klose va llegir un poema de la poeta amiga de l’Helena , Nati Ayala.

Les organitzadores de l’edició d’aquest any 2026  van ser Amèlia Llauradó, Roser Figueras i Maribel Tortosa, per part de l’associació i Yasmin Boladeras i Maria Peña per part de la Comunalitat de Calafell. L’Amèlia i Yasmin van fer una breu explicació sobre les noves bases , de com es va fer la difusió, també van destacar l’alta participació en el certament i la introducció d’una nova disciplina, la de relats de lectura fàcil.

Posteriorment es va presentar el Jurat: Per ambdues categories de  Poemes i Relats Curts, el jurat estava format per Mònica Trepat, en representació de l'Ajuntament de Calafell i Maria Josep Pellicer Caralt, Camil Bosch Ignés i Francesc Botet Mussons, representants de l'associació. Per la nova categoria de Relats de Lectura Fàcil, el jurat estava format per Ivonne Barral, Patricia Cases i Mònica Trepat.

2a Part: Entrega de Premis Literaris

La portaveu del jurat de les disciplina Relats Curts i Poemes , Maria Josep Pellicer , va fer una lleugera explicació de com es van avaluar les obres seguint la rúbrica adaptada del Centro Nacional de Desarrollo Curricular en Sistemas no Propietarios (CEDEC) en la que es consideraven conceptes com: originalitat, estructura, tema, font d’inspiració, format, recursos emprats i lèxic i ortografia. També va destacar l'excel·lent qualitat de les obres literàries presentades, fet que va provocar que la tria de les guanyadores no fos una tasca senzilla i que el nombre de participant en aquestes dues modalitats s’havia triplicat respecte de l’any anterior (52 Relats Curts i 48 Poemes).

La portaveu del jurat de la nova modalitat de Relats de Lectura Fàcil, Ivonne Barral, va fer una explicació de la nova tipologia de Relats de Lectura Fàcil i els seus criteris d’avaluació .

Membres del’Associació (Rosa Val, Amèlia Llauradó i Josep Sierra) i  Ajuntament (Mònica Trepat) van fer entrega dels premis de Poemes i Relats curts. Mentres que Membres de la Comunalitat (Yasmin Boladeras i Maria Peña) van fer l’entrega dels premis de Relats de Lectura Fàcil.

Categoria	Premi/ Accèssit	Títol	Autor	Pseudònim
Poemes	Premi	Gaudir del mar	Àngels Nachón Primero	IRIS
Relats curts	Premi	On el mar no jutja	Anna Maria Casanovas Català	Gloria
Relats de Lectura Fàcil	Premi	El Mar de l’Omar	Roser Blàzquez	En clau de mot
Poemes	Accèssit	Matí vora el mar	Josep Fabrega  Selva	L'avi de casa
Relats curts	Accèssit	Un petó de lluna	Montserrat Gil Casals	ESKEDAR
Relats de Lectura Fàcil	Accèssit	El secret de les barques	Xavier Trillas Martí	MISSTRACKS

Es va procedir a l’entrega dels Premis, en el qual cada concursant premiat recollia el diploma i llibre i procedia a la lectura de l’obra premiada.

Els premis són els següents:

• Per la categoria de poemes i relats curts són: Pel Premi, 200 euros i per l'Accèssit, 100 euros

• Per la categoria de relats de lectura fàcil són: Pel Premi, un val de 500 euros i per l'Accèssit, un de 100 euros a bescanviar a les llibreries Papiol i Alpi de Calafell

                          

3a Part: Reconeixament a Rosa Val

La Rosa Val és sòcia i padrina de l’associació. Va promocionà la primera edició d'aquest concurs i destaca la seva implicació en el mateix i la gran tasca feta a favor de l’associació. El President de l'associació, junt amb tot l'equip d'organitzadors i jurat, fa l'entrega d'un ram de flors, un llibre de les colònies de Calafell i una ceràmica a la Rosa.

El President, Josep Sierra, aprofita per agrair la col·laboració  de les artistes Coral Rivero i Mape Andrews per la seva donació a l’associació del benefici obtingut de les vendes de les obres dedicades a l’Helena Rotés en el primer certamen. També s’agraeix a Enfoca per participar en el reportatge fotogràfic.

4a Part: Actuació d’un grup de músics de l’escola Sincronia del Vendrell, dos piano i una guitarra

Intèrpret	Instrument	Obres
Alicia Peñalba	Guitarra	Movimiento de vals de Carcassi Siciliana de Carulli
Ruben Pérez	Piano	Recull de peces de compositors moderns River flows in you de Yiruma
Lluc Constantí	Piano	Nouvole Bianche

Tot i  la joventut dels intèrprets (de 12 a 16 anys)  volem destacar la seva  professionalitat, que van acabar d’arrodonir l’acte.

El President de l’Associació els hi va fer entrega d’un parell de llibres.

Cloenda

L’esdeveniment  va acabar amb una copa de cava i coca als jardins da destil·leria.

FOTOGRAFIES

Publicació de Poemes

Publicació de Relats Curts

ON EL MAR NO JUTJA

Vaig tornar al mar un vespre gris, quan el cel semblava cansat i el vent parlava fluix, com si també ell portés un pes que no sabia deixar anar. Les barques dormien lligades al port, gronxant-se suaument, com cors que ja no esperen res. Jo caminava lent, amb les mans buides i l’ànima plena de silencis.

Vinc al mar perquè les meves llàgrimes semblen petites dins la seva immensitat. Perquè aquí ningú pregunta, ningú espera res de mi. El mar no jutja. Només escolta, només respira amb mi.

Em vaig asseure a la sorra freda. Una barca vella, mig trencada, descansava a pocs metres. Em vaig veure en ella. Abandonada. Cansada de lluitar contra onades que sempre tornen. Vaig pensar en tu. Sempre acabo pensant en tu.

El teu record és com la sal: invisible, però present a cada racó. Encara sento la teva veu en el soroll de l’aigua, encara et busco en cada horitzó, com si en algun punt llunyà poguessis tornar. Però el mar és immens… i tu no hi ets.

El vent em va portar una olor antiga, com de dies feliços que ja no tornaran. I llavors vaig plorar. Sense por. Sense vergonya. Les llàgrimes van caure suaus, barrejant-se amb la sorra, desapareixent com si mai haguessin existit. Aquí, el dolor es fa petit. Aquí, jo també.

—Em deixes sol amb tu —vaig xiuxiuejar, sense saber si parlava al mar o al teu record.

Les onades venien i marxaven, com respiracions lentes. Vaig tancar els ulls i vaig imaginar que em fonia amb aquell moviment etern. Que deixava de ser cos, de ser pes, de ser tristesa. Que em convertia en aigua, en silenci, en res.

Perquè estic cansat de ser jo sense tu.

La nit va arribar sense fer soroll. Les barques es van tornar ombres. El món es va fer petit, i només quedava el mar, immens i fosc, com el buit que porto dins.

Vaig aixecar-me lentament. No sabia si tornaria a casa o si em quedaria allà per sempre. Però per un moment, només un moment, vaig sentir pau.

I potser això és tot el que busco.

Fondre’m.

Desaparèixer.

Convertir-me en mar.

Pseudònim: Gloria

Un petó de lluna

El dia s’apaga lentament i els núvols passegen tranquil·lament pel cel. Sempre faig el mateix, quan tinc l’ànim per terra he de fugir. M’allunyo de tothom i m’escapo mar endins. Llavors la meva barca esdevé un bressol ferm, necessari.
Intento centrar-me, però no deixo de capficar-me en el que m’ha dit la Paula. Ella m’ho ha explicat il·lusionada -és un projecte engrescador per la seva vida professional, un somni que feia temps que perseguia- I jo… jo només puc pensar que això ens separa.
El mar sol calmar-me. Avui, però, no n’hi ha prou. S’escolta el silenci, però dins meu tot s’agita. Estic neguitós, encaparrat i, per què no dir-ho, dolgut. Potser fins i tot decebut. Són sentiments que se’m presenten sense demanar permís.
No vull que marxi.
Què m’està passant?
Aleshores ho veig. No m’ho puc creure. Estic fascinat.
Una forma immensa trenca la quietud. Una balena. Una balena blava. Un regal inesperat enmig de la foscor. Tot i la distància, la distingeixo amb claredat.
Què fa? Dansa? Sí, es mou amb una gràcia inesperada. El seu cos, immens, dibuixa girs elegants dins l’aigua fosca. S’impulsa, s’atura, torna a girar; s’agita amb ritme, com si una música invisible l’obligués a ballar. Fa acrobàcies i salts. Colpeja la superfície de l’aigua amb la cua i les aletes.
No puc deixar de mirar-la.
De la seva gola en surten sons profunds que travessen la nit i s’escampen lluny, molt lluny. Vol comunicar-se? Amb qui?
Tinc la sensació que està enamorada. De cop respira profundament i del seu llom surt un sortidor d’aigua que s’enfila cap al cel, es desfà en petites gotes i cau com una pluja fina.
En aquest instant, els núvols s’obren.
La lluna plena apareix, clara, poderosa. El mar en recull el reflex tremolós i el converteix en un mirall de llum. La balena s’hi acosta, lenta, decidida, com si reconegués aquell resplendor. S’hi apropa fins a tocar-lo, fins a fondre-s’hi.
Per un moment, tot sembla aturar-se.
Com si s’abracessin.
Com si es trobessin després de molt temps.
I jo, des de la barca, tinc la certesa íntima -inexplicable- d’estar presenciant un encontre amorós.
S’han fet un petó?
I, per primer cop des que he sortit, el mar de dins meu s’asserena.

Pseuònim: ESKEDAR

Publicació de Relats de Lectura Fàcil

El mar de l’Omar

Aquell matí, el noi era allà una altra vegada.

Seia a la sorra, ben quiet, i mirava el mar.

Jo el veia sovint, quan sortia de casa.

L’havia vist a l’institut, però ell anava a una altra classe.

M’hi vaig acostar.

―Hola.

―Hola ―el noi em va saludar i va tornar a mirar el mar.

Vaig seure al seu costat, a la sorra.

―Què mires?

―El mar.

―Vens cada dia?

―Sí.

―Em dic Martí.

―Jo em dic Omar.

Vam estar una estona en silenci

fins que li vaig preguntar:

―Has anat mai amb barca?

―Sí.

―A mi m’encanta navegar!

El meu avi té una barca, saps?

A l’estiu sortim a pescar amb els cosins,

o anem a una caleta a banyar-nos.

L’avi em deixa portar el timó.

Quan sigui més gran, em compraré una barca.

Si vols, puc demanar a l’avi si pots venir amb nosaltres.

T’ho passaràs bé!

El noi m’escoltava en silenci,

sense deixar de mirar l’horitzó.

―Quan trobem un lloc que ens agrada, l’avi llença l’àncora

i aleshores ens tirem tots de cap al mar.

Si mires avall, veus un munt de peixos de colors

i les roques i les algues.

Aleshores, l’Omar em va mirar i em va dir:

―Els meus cosins viuen a l’altra banda del mar.

I els meus avis també.

Em vaig sentir una mica avergonyit.

―Els trobes a faltar?

El noi va afirmar amb el cap.

―Em sap greu.

Al cap d’una estona vaig marxar

perquè a casa m’esperaven.

Ell es va quedar allà, mirant el mar.

Jo no em podia treure del cap l’Omar

que mirava el mar perquè enyorava de la seva família.

Passats uns dies, el vaig tornar a veure.

Estava, com sempre, assegut a la sorra.

M’hi vaig acostar.

―Hola, Omar. Sembla que avui plourà.

L’Omar va encongir les espatlles.

―Aquests dies he pensat molt en tu.

Deu ser terrible deixar la família i els amics

i marxar del teu país.

Jo també m’enyoraria.

L’Omar em va mirar, agraït, i em va somriure.

―Tens germans, Omar?

Va trigar a respondre.

Agafava pedretes i les llençava al mar.

―Sí, un germà petit.

Es diu Adel. Vinc aquí per parlar amb ell.

―Viu al teu país, amb els teus cosins i els avis?

―No. Viu al mar.

I aleshores, l’Omar em va explicar la seva història.

No havia vingut amb avió, sinó amb barca.

Una barca petita i plena de gent,

els uns sobre els altres.

Viatjava amb la seva mare i el seu germà

que era molt petit i es va posar malalt durant el viatge.

Alguns homes es barallaven.

L’Omar diu que va passar molta por.

La barca es movia molt amb les onades

i quedaven tots molls i tenien fred.

També van passar molta set i molta gana.

El petit Adel es va morir abans d’arribar a la costa.

La mare i ell ploraven quan el van llençar al mar.

Ara, ells viuen a Calafell,

i és per això que cada dia l’Omar va a la platja,

a parlar amb el petit Adel.

Quan va acabar, jo tenia un nus a la gola.

Li vaig passar el braç sobre l’espatlla

i, en silenci, vam mirar junts el mar.

Des d’aquell dia, quan pujo a la barca de l’avi,

sempre penso en l’Omar i el seu germà petit.

I en totes aquelles persones

que ara viuen, com el petit Adel, al fons del nostre mar.

Pseudònim: En clau de mot

El secret de les barques

Jo visc a Calafell i cada dia vaig a veure el mar.

M’agrada arribar d’hora, quan tot està tranquil. Les barques estan a la sorra, com si encara estiguessin dormint.

Jo camino poc a poc i les miro. Per mi, cada barca té un nom. La que més m’agrada es diu Roberto.

Quan els pescadors arriben, les barques es desperten. Les apropen cap a l’aigua i el mar es mou com si les saludés.

Jo m’assec a la sorra i escolto el silenci. Noto el vent que fa i el soroll de les onades. Pujo el pantaló i hem mullo els peus amb l’aigua freda.

Quan les barques tornen, penso en l’aventura que han viscut al mar.

I cada matí quan les vaig a veure, sento que sense marxar de Calafell viatjo una mica amb elles.

Pseudònim: Misstracks