Si els dos primers ponents del III Cercle de conferències de la Destil·leria van ser conferenciants de primera fila, amb el Dr. Torralba ens hem superat i vam poder gaudir de la seva saviesa en directe. Si els que no el coneixeu visiteu la seva web (www.francesctorralba.com) us adonareu de la categoria del personatge.
Francesc Torralba és doctor en filosofia, en teologia i en pedagogia. Va ampliar estudis a la Universitat de Copenhaguen on va va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat a la millor tesi doctoral, i a la de Berlín. És catedràtic de filosofia de la Universitat Ramon Llull i imparteix cursos i seminaris en moltes altres universitat d'Espanya i de Sud Amèrica. El seu currículum professional és brillant perquè el Dr. Torralba és una eminència. És, entre molts altres, càrrecs, Director de la Càtedra de Pensament Cristià d'Andorra, de la Càtedra Ethos d'ètica aplicada a la Universitat Ramon Llull, i dels Diàlegs de Pedralbes. Es, a més, Consultor del Consell Pontifi de la Cultura de la Santa Seu nomenant pel Papa Benet XVI i Doctor Honoris Causa per la Universitat Juàrez de Tabasco (Mèxic) És autor d’uns 2.000 articles i d'un centenar de llibres, entre els quals, Anatomia de l’esperança, amb el que va guanyar el 58è Premi Josep Pla de Narrativa 2026.
I precisament d'esperança va anar la seva conferència a la Destil·leria: per què algunes persones s'aixequen cada vegada que cauen mentre que d'altres s'enfonsen en el desencís. En aquesta conferència Francesc Torralba va disseccionar la natura íntima de l'esperança i la seva batalla constant contra el desànim. A partir de la filosofia, la literatura i l'experiència humana, Torralba explora els mecanismes que sostenen l'esperit quan tot sembla perdut.
En definitiva, una conferència brillant que va delectar la setantena, sinó més, de persones assistents a la sala.
Amb el suport:
