Els primers patins
A principis del segle XX, i especialment a partir de la instal·lació el 1922 de les colònies de Vilamar, la Platja comença a tenir una forta anomenada com a lloc d'estiueig per la bondat de la seva climatologia i les propietats de l'aigua de mar, molt iodada.
Així la burgesia barcelonina va començar a fixar segones residències a Calafell; alguns construïren xalets noucentistes al Trajo de Llevant; altres llogarien (i després adquiriren) algunes botigues de pescadors i les reformaren.
Els primers patins a Calafell dels quals tenim referència son els anys 1933-34 (veure l’annex “Òscar Sorg. El primer soci campió”) de la ma d’aquests primers estiuejants barcelonins. Eren patins de l’època, mot pesats i amb veles cangreas.
La foto del primer patí documentat a Calafell mostra un patí d’aquestes característiques precisament al costat de les colònies Vilamar i rodejat d’estiuejants.
Primer patí documentat gràficament a Calafell. Anys 1930.
Arxiu municipal de l’Ajuntament de Calafell. © Guixens.
El primer estiuejant patinaire del que tenim constància és en Ramon Marimon als anys 1950. Era un apost estiuejant de Barcelona que estiuejava a l’alçada del carrer Monturiol.
Patí de Ramon Marimon, el primer estiuejant amb patí a Calafell. Any 1950.
© Arxiu municipal de l’Ajuntament de Calafell.
El patí de Ramon Marimón, al fons, amb dos barques del model “Pusa” de les famílies d'estiuejants Vidal i Fernàndez. Any 1959.
© Òscar Vidal
En aquella època no hi havia cap varador i els patins estaven escampats per la platja, enmig de les barques de pesca.
Un patí en una platja plena de barques de pesca.
© Raymond
Patí rodejat de barques de pesca i el Bot Salvavides. Al fons es veuen més patins.
© Raymond
En aquella època també es van començar a llogar patins de fusta a rems a la Platja, els precursors del patí a vela. El negoci estava regentat per una família de Calafell, cal Veler, i que anys més tard el seu fill Pere Pasqual estaria molt vinculat al món del patí ja que va ser comodor del Club Nàutic i restaurador de patins.
Patí a rems. Anys 50.
© Arxiu municipal de l’Ajuntament de Calafell.
Patí a vela enmig de patins a rems. Anys 50.
© Raymond.
L’ús del patí a Calafell es va anar estenent entre els estiuejants de Barcelona, especialment al Trajo de l’Espineta. En aquella època els estiuejants eren pocs i pertanyien a famílies benestants. Consideraven que viure de cara al mar i només prendre el sol era molt avorrit. Així, van decidir dedicar-se a navegar. I van decidir que l’embarcació ideal per aquestes platges era una embarcació sense quilla. I, donat que molts d’ells eren del Club Natació Barcelona, van adoptar la decisió d’adoptar el patí (veure l’annex “Josep Ma. Aragonés Ollé, president del 1984 al 1988. Un president amant i practicant de la vela lleugera”).
Patins al costat del Pòsit de pescadors.
Es poden veure altres embarcacions 470, que juntament amb els Vaurien eren les embarcacions a vela que es veien a Calafell.
Anys 60. Els patí es varem imposar per diverses raons que el feien ideal per la platja, com que podien travessar el trencant, que el podia manegar una persona sola, o el preu.
Patí de la família Fernández a l’alçada del desaparegut bar La Gamba. © Foto Raymond.
Als anys 60 havia ja una nombrosa flota de patinaires al barri de l’Espineta de la ma d’estiuejants il·lustres de Barcelona, entre ells Carlos Barral, Marc Sagrera, Josep Ma. Aragonés, Frederic Rubiés, Jaume Rotés, Manel Rodes, Bordas, etc. Tots ells eren navegants apassionats i incansables que passaven hores a la mar.
En aquells temps els patins encara es trobaven escampats per tota la platja, encara que havia una majoria de patins al Trajo de l’Espineta, que es reunien al Bar Marina, que es va constituir en la seva seu social particular.
El Pes i el bar Marina al fons.
També es poden apreciar el Bar Calafell, la Carniceria Vila, Cal Fèlix, L'hotel Cataluña i, al fons, el Sanatori.
El mur encara no hi era. Els cotxes aparcaven a la sorral. Finals anys 60.
Una curiositat remarcable: en Guido Depoorter va veure un patí en acció per primera vegada l’any 1959 mentre prenia el sol a la platja de Calafell, on va estiuejar fins l’any 1963, abans de traslladar-se a Sant Antoni de Calonge. Li va semblar una imatge idílica i allà es va despertar la curiositat d’aquest home que és un dels que ha fet més per l’expansió i promoció del patí a vela (més tard escriuria el primer llibre sobre aquesta embarcació, va obrir i consolidar el mercat belga, i va crear la cuna de la generació de patininaires que va dominar els campionats d’Espanya de la dècada dels 90’s.
El Club Nàutic Calafell
Orígens
Aquests patinaires van parlar de la necessitat que hi hagués un Club Nàutic a Calafell per poder organitzar proves de patins a vela i tenir un lloc de reunió, així com també en Carles Barral va manifestar que un Club Nàutic podria servir com a centre d'entesa i comunicació amb els pescadors de Calafell (veure l’annex “Notes històriques del Club Nàutic de Calafell”). També es van establir converses amb altres estiuejants de Calafell del barri de Llevant, com els senyors Riart, Grifé, Martorell, Corrons, etc, els quals tenien una idea d’un club més lúdic i social.
Després de diverses reunions, finalment el 15 d’agost del 1967 es va signar l’acta fundacional del Club Nàutic Calafell a la terrassa de l’hotel Maricel. El president va ser el senyor Francisco Grifé Bruguera.
Amb aquest empenta, en la qual també prenia part el president de la Confraria de Pescadors Joan Solé “Manila”, es va acotar un tros de platja amb una tanca de fusta per a varar els patins al costat del Pòsit de pescadors. Fins i tot es va dibuixar un projecte de sala de reunions per ser construït sobre el Pòsit de pescadors, que mai es realitzaria.
Allà es va clavar un màstil amb un gallardet dissenyat per en Carles Barral (veure l’annex “El perquè del nostre gallardet”), que esdevindria l’oficial del futur Club Nàutic i que volia representar a Calafell, antiga platja marinera i llavors sorral balneari.
Gallardet del Club Nàutic dissenyat per Carlos Barral.
En els primers temps uns es reunien a l’hotel Maricel i altres es reunien al bar Marina.
En “Manila” es va convertir en el primer comodor del club i el 1968 ja es van celebrar les primeres regates locals al Pòsit de les classes Vaurien, patí, 420 i 470, tots junts, sent el bar Marina i la Confraria el primer Club Nàutic provisional (veure l’annex “Òscar Sorg. El primer soci campió”).
El 1969 es van construir les primeres instal·lacions del Club Nàutic davant l’actual hotel Kursaal. En aquells temps aquesta ubicació estava al final del poble i era un espai verge, sense cap edifici. Així es descongestionava la zona del Pòsit, on encara hi havien nombroses embarcacions de pesca.
Vista aèria de les instal·lacions del Club l’any 1976.
L'agost d'aquest mateix any 1969 va tenir lloc el XXVI Campionat d'Espanya de Patí a Vela a Calafell. Van venir moltes personalitats locals i estatals, com el president de la Federació Espanyola de Vela, el ministre de Marina o el ministre d’Informació i Turisme.
Els presidents del club que van seguir a Francisco Grifé Bruguera van ser: Francisco Grifé Bruguera, des del 1967 fins el 1972; Josep Martorell Casanovas, des del 1972 fins el 1976; Conrado Sastre Costa, des del 1976 fins el 1980; Joan Martínez Martínez, des del 1980 fins el 1984; Josep M. Aragonés Ollé, des del 1984 fins el 1988; Francisco Sastre Raspall, des del 1988 fins el 1992...
El primer comodor del Club va ser en Joan Solé Bosch, el conegut “Manila”, fins que el 1970 el va substituïr en Jordi Maré Salvadó, fins el 1983. Van seguir-los Francisco Sastre Raspall, José Marín Herrera, Pedro Luis Poch de Robert…
L’esplendor
El Club va viure uns moments grandiosos els anys 70 i 80, tant a nivell esportiu com social.
A l'any 1972, sent príncep d'Espanya S.M. Don Juan Carlos I de Borbón, firmà i envià una dedicatòria a la recent creada Escola de Vela del Club.
L’any 1977, en reconeixement a la intensa i destacada afició a l'esport de la vela, la Federació Catalana de Vela concedí al Club Nàutic Calafell la placa d'honor al “Millor Club de Catalunya”.
Ens els anys següents es continuaren celebrant nombroses regates i campionats, entre els que destaquen, quan a patí a vela es refereix: el 47è campionat d'Espanya de patins del 1985, el 2 Campionat d’Espanya de vela lleugera del 1992", o els campionats de Catalunya de patí a vela dels anys 1973, 1975, 1977, 1979 i 1981. Al llarg de la seva història el Club Nàutic ha organitzat més de 1.000 regates en diferents classes i ha estat un referent a nivell nacional.
Bona part de l’èxit esportiu va estar motivat per ll’empenta de Jordi Maré Salvador a l’escola de vela va ser fonamental, en part pel seu càrrec de vocal del comité esportiu de la Federació Catalana de Vela. Maré també seria un patinaire destacat i, més tard, arribaria a ser president de l’adipav (1981-83 i 1986-88).
El CNC va tenir esportistes destacats en diferents classes. En patí va destacar en Mariano Sancho, campió d’Espanya de 2a categoria, sots-campió de Catalunya de 1a categoria i tercer classificat del campionat d’Espanya de 1a categoria. però també cal recordar, apart d’en Jordi Maré, en Josep Maria Aragonés, Pere Anton Bosch, Antonio Sánchez Sastre, Jordi Maré Giménez.
En altres classes cal destacar: Ricard Rovira (sots-campió del món i d'Espanya de la classe Optimist, campió d'Espanya de la classe Làser, campió d'Espanya de la classe Hobie Cat 16, participacions a Campionats del Món de la classe Optimist i Hobie Cat); Oscar Fernandez (campió d'Espanya i de Catalunya de la classe 420, participació a Campionat del Món de la classe 420); Ramiro Fernández (campió d'Espanya i de Catalunya de la classe 420, campió de Catalunya de la classe Optimist, sots-campió d'Europa de la classe Optimist, participació a Campionats del Mon de la classe 420 i la classe Optimist); Fredy Brú (Un titol de campió d'Espanya de la classe Hobie Cat 16); Albert Vallés i Tito Sastre (Campions d'Espanya de la classe Optimist per equips).
Cartell del campionat d’Espanya del 1992, realitzat en aquarel·la pel pintor i secretari del Club durant molts anys Rafel Romeu.
Quan a la flota de patins, Calafell va tenir la segona flota més nombrosa de tot el litoral, únicament per darrera del Club Natació Barcelona, superant el número de 100 patins a l’estiu. A aquesta flota havien de sumar-se prop d’una vintena de patins del Club Nàutic Segur.
En aquesta època el Club era reconegut arreu del territori i va ser un referent de la vela i del món del patí.
Als anys 70 es va donar forma a la idea d’un port a l’Estany i traslladar les instal·lacions del Club, que s’havien quedat petites.
Primer es van presentar dos projectes que no van ser aprovats per Barcelona. Un tercer projecte
de port per a 250 amarratges a la zona de l’Estany, dels quals 50 per a pescadors, fet amb el consens del Director General de Ports, sí va passar l’aprovació de Barcelona i Madrid. Però el projecte no es va acabar aprovant a darrera hora a Calafell (veure annex “Conrado Sastre Costa, president de 1976 a 1980. Període de títols internacionals”).
Apart d’aquesta activitat principal de navegació a vela lleugera, en el club es realitzaven altres activitats com la pesca, l’esquí nàutic, el futbol-platja, el voleibol i altres.
També hi havia molta activitats social: revetlles, festes i actuacions de grups de prestigi. Destaca l’actuació del grup “Los Platters” l’any 1992 en motiu del 25è aniversari. En aquella època el club tenia 800 socis.
El canvi d’ubicació
Sens dubte el motiu principal que moltes embarcacions marxessin a altres Clubs de manera paulatina, minvant també l’activitat esportiva, va ser la pèrdua progressiva de sorra a la platja a partir dels anys 70 motivada per la construcció dels port “illa” de Segur i Comarruga. L’antiga platja formada per una banda de sorra fina i neta, l’antic sorral de Calafell, va desaparèixer completament. El varador del Club va quedar esborrat.
Aquesta situació es va revertir, en part, quan el setembre del 1993 es van començar els treballs de regeneració de la sorra (dos vaixells van estar treballant ininterrompudament des de setembre fins a finals de novembre, deixant una amplada de 100 metres de platja; però al juny ja havien desaparegut més de 20 metres).
A més, la desaparició de la platja va deixar desprotegides les intal·lacions del Club, que van quedar malmeses per diferents temporals. Com el fort tornado de l’any 1987, que va malmetre les instal·lacions i moltes embarcacions. També destaca un tornada del 1972 que va enxampar als patinaires en plena regata a mar obert i els va fer donar vàries voltes, passant per xocolatera i amb els patrons agafats al casc de l’embarcació. No hi va haver desgràcia física ni material. I el 1997 va haver un temporal de mar que va inundar totes les instal·lacions i el poble.
Últim temporal del 1993. Al setembre s’iniciarien els treballs de regeneració que durarien 3 mesos i deixarien 100 metres de platja. Treballarien dos vaixells transportant sorra de manera ininterrompuda durant les 24 hores.
Però el moment més dramàtic de tota la història del Club va ser quan el 1997 va perdre la ubicació. Aquesta por ja va començar el 1988 amb la redacció de la Llei de Costes. Es va lluitar molt i molt dur per continuar a la mateixa ubicació, aconseguint el suport de l’Estat (antic MOPU, Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo) i de la Generalitat, però finalment no es va aconseguir el suport de l’Ajuntament (també van influir determinats interessos particulars).
Finalment les instal·lacions a la platja es van enderrocar i es va comprar uns baixos a l’altra banda de l’Estany. Data? 1994?
Això va significar el declivi del Club. Molts socis es van donar de baixa per diferents motius: s’havia de sufragar el cost d’adquisició del nou local, es perdien les instal·lacions a la platja, com la magnífica terrassa, etc.
Paral·lelament a aquests fets, a partir dels anys 80 es van començar a introduir amb força els catamarans, especialment a Calafell on el fabricant Hobie Cat va tenir el seu distribuïdor a Espanya. Fins llavors aquestes embarcacions havien tingut poca difusió, fins i tot compartien secretari nacional de classe amb el patí.
També el windsurf.
També es va fer la fusió amb el Club Tennis Calafell, donant lloc a l’actual CNTC.
Des de llavors, el CNTC va anar recuperant lentament l’activitat nàutica.
Malgrat tot aixó, l’activitat patinaire continuava existint.
També és cert que l’encaix del Club amb el poble ha estat sempre delicat. Malgrat tenir gent dins en el club a diferents nivells (presidents, comodors, secretaris, esportistes) que vivia i estava implicada a Calafell, el poble sempre ho havia vist com una cosa forània i poc integrada.
El Club també es va ressentir a nivell esportiu. Durant els primers temps encara es va mantenir activitat i fins a finals dels any 90 va disposar d'un equip de regates de patí actiu: A. Martínez, R. Mercader, M. Del Pozo, J.M. Aragonés, C. Aragonés, C. Suau.
La flota estava a Sitges i després va tornar.
A partir de llavors l’activitat esportiva va ser nul·la i el número de patins es va reduir a desaparèixer..
A l’actualitat
Durant molts anys a Calafell havien desaparegut pràcticament els patins. Excepte un parell al Club Nàutic-Tennis, els pocs patinaires que havien sobreviscut a aquesta etapa tenien el patí en algun varador del poble veí, El Vendrell.
Però l’any 2008 es van començar a organitzar i van celebrar la I Trobada de Patí a Vela de Calafell dins la Festa Major de Sant Pere amb 13 participants. Un altre grup d’entusiastes de la vela, Liberty Sports i l’Escola de Vela de Calafell, organitzen el mateix any el I Open Vil·la de Calafell per a patins i catamarans, amb una trentena de participants.
Al gener del 2010 van fundar l’associació del Patí Català de Calafel i es va muntar un varador al costat del Pòsit, on havia tingut origen el patí mig segle abans. Aquell any a la III Trobada de Patí a Vela de Calafell de Sant Pere va tenir 22 participants. Des de llavors l’associació té una flota estable d’uns 25 patins i han recuperat l’activitat patinaire a Calafell: organitzen regates socials, la Trobada de patí de Sant Pere, la Volta a Catalunya per etapes, etcètera.
Patins navegant a Calafell, davant l’antic Sanatori, durant l’any 2012.
El 29 de maig es va presentat oficialment l'associació davant unes cinquanta persones, entre d'elles l'alcalde i diversos regidors. L’acte tingué lloc a la capella neoromànica de l'antiga Masia de l'Hostal, que data de finals del segle XIX, que és la seu de l'entitat. També hi van assistir representants del Bot Salvavides, el Llaguts i els Vogadors, entitats locals relacionades amb la mar. Tota la premsa local es fa ressò de l’acte.
Els objectius de l’associació, apart de recuperar la navegació en patí a vela al nostre poble, tenia per objectiu la recuperació del patrimoni nàutic de Calafell. El 2010 ja es bota el primer barca de vela llatina. Des de llavors, l’activitat de recuperació d’embarcacions tradicionals realitzada a les drassanes de l’associació i la flota d’embarcacions tradicionals no ha parat de créixer. També participen en diferents activitats, com l’organització de Trobades de Vela Llatina a Calafell (2012 i 2017) o cursos de navegació en vela llatina, entre molts altres.
El novembre del 2011 la revista ARGO del Museu Marítim de Barcelona ens dedica un extens article. El Punt Avui també ens dedica 4 planes el gener del 2012. I TV3 ens dedica tot un programa de Thalassa el 4 de maig de 2012.
L’estiu del 2012 neix l’escola de vela Mar Mític Mar Lúdic dintre de l’associació. Dos anys més tard es constituïra apart, com empresa independent, l’Escola de Vela Calafell, que més tard s’anomenaria Sailing Center. L’escola agafa empenta i s’implanta en diferents ubicacions a la platja (dins i fora de Calafell) i al port Segur-Calafell. També s’introdueix la vela als instituts del poble. És una peça fonalmental en la recuperació de la vela.
Tota aquesta empenta dona els seus fruits i l’activitat del Club Nàutic reneix. Aprofitant l’impuls de l’escola de vela “Sailing Center” de Calafell que gestionava l’espai del varador del Club i l’augment de flota de patins motivada per la creació de l’associació del Patí Català, el 2015 organitzen campionat de Catalunya de catamarans i el Trofeu Retorn de patí a vela, i el 2016 organitzen el campionat de Catalunya de patí i el campionat d’Espanya de catamarans. El 2016 també es va tornar a formar un equip de regates de patí que va representar a Calafell en els campionats de Catalunya per equips i individual.
La construcció de patins
L’Albert Ferrer “Chicus” regentava un taller familiar de fusteria al carrer Monturiol de Calafell. però dos fets van animar-lo a començar la fabricació de patins l’any 1970: per una banda la fallida en el pagament d’una factura important; per altra la influència d’alguns socis del Club Nàutic que li van fer veure que els patins es pagaven al comptat.
Tarjeta del taller de l’Albert Ferrer.
Així, de la ma del seu jove ajudant Joan Tutusaus “Estasi”, va contactar amb el llavors únic fabricant de patins de tot el món, l’Antoni Soler. Ell els va rebre amablement i els va explicar com ell els fabricava al seu taller de Badalona, també els va ensenyar el motlle que utilitzava (veure l’annex “Entrevista a Joan Tutusaus, ‘Estasi’. Fabricant de patins amb el ‘Chicus’”).
El jove Estasi va prendre nota de tot.
Seguidament van anar a l’adipav a demanar els plànols oficials i, en un mes, en Joan va muntar el motlle que havia vist.
El motlle permetia construir els patins de manera artesanal però en sèrie i exactament iguals (veure l’annex “Notes històriques del Club Nàutic de Calafell”). El mètode de construcció era totalment invers a l’actual. Aquests primers patins tenien la característica de tenir costelles, 17 en total, com els vaixells de fusta tradicionals. Aquest fet els donava una rigidessa extraordinària, però tenien l’inconvenient de que no eren estancs.
Per aquest motiu, una mica més tard, al 1972, en Joan va idear un altre motlle més eficient que permetia fer cascs estancs i més ràpids, de manera semblant a com ho feia l’Antoni Soler i que s’ha mantingut fins a l’actualitat.
Cal remarcar que la relació entre els dos constructors va ser fluida i cordial, i intercanviaven experiències i material. Fins i tot preparàven algunes comandes de fusta conjuntament. Les millores en les embarcacions, moltes provinents del contacte amb els regatistes, s’introduïen alhora en els dos tallers.
El mercat de l’Antoni Soler, per la seva ubicació, era més ampli. però els patins de tots dos constructors navegaven molt bé i donaven resultats semblants en competició.
Al taller també es construïen els pals, que en aquella època i fins finals dels anys setanta, eren de fusta. La construcció del pal era també artesanal, a partir de dos meitats longitudinals a les que s’anava donant forma manualment i que feia impossible fabricar-los igual. La forma era igual però la flexibilitat, el poder de recuperació i el pes eren incontrolables. Els millors patrons provaven diversos pals abans de comprar-ne un.
El taller d’en Chicus va fabricar patins fins la jubilació de l’Albert Ferrer l’any 1992.
Factura del 1986 del patí Raor, de la família Vidal, fabricat per en Chicus.
El preu de llavors: 273.000 pessetes. Ara un patí nou costa uns 7.000 euros.