L'any 1991, després d'una epidèmia vírica que va provocar la mort de centenars de dofins llistats a la costa catalana, s'inicià la història del CRAM. Aquella epidèmia posà al descobert moltes deficiències entre d’altres, la manca de coneixements i d’infraestructures per assistir a individus d’espècies marines protegides. L’experiència marcà tant als futurs fundadors de CRAM que, llavors, s’oferiren com a voluntaris a la Generalitat de Catalunya per ajudar i donar resposta clínica als animals marins que, en perill d’extinció, aparegueren malalts o lesionats a les platges catalanes.
Malgrat la novetat del projecte i de les primeres dificultats administratives, el 12 de juliol de 1994 s’inaugurà oficialment el Centre de Recuperació d’Animals Marins de Catalunya (CRAMC), convertint-se en el primer centre d’aquestes característiques al Mediterrani. Aleshores, el CRAM disposava d’un equip de voluntaris i un pressupost simbòlic per tal de donar assistència immediata, les 24 hores del dia, a qualsevol exemplar d’una espècie protegida que fos objecte de pesca accidental o d’encallament en qualsevol punt del litoral català.
Aquells foren anys de pioners, d’amics, de voluntaris, d’innovacions i d’èxits en la recuperació de tortugues marines i dofins. S’iniciaren “Ajudem-la”, basada en el treball conjunt amb els pescadors de palangre, que ha assolit tant d’èxit que, posteriorment, s’ha arribat a adoptar com model de gestió en la conservació de tortugues marines. Tècniques quirúrgiques i plantejaments d’assistència i clínica d’encallaments es convertiren en referents quan foren presentats en fòrums científics internacionals.
La col·laboració amb la Facultat de Veterinària permetia, i permet, estudiar i analitzar tots els dofins que apareixen morts a les platges i, així, descobrir noves malalties que ajuden al coneixement d’aquestes espècies.
El Centre, però, disposava de recursos tan minsos que només era possible sostenir-se amb una estructura basada en l’altruisme i el voluntariat i, per tant, no permetia obrir noves línies d’investigació ni desenvolupar programes educatius ni de sensibilització.
Per aquesta raó, es considerà necessària la creació de la Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins – CRAM, que es constituí l’abril de 1996, tot permetent l’obtenció d’un marc jurídic i econòmic transparent i adient per al seu futur desenvolupament. La carta fundacional la constituïren Ferran Alegre, José María Alonso, Carina Eva Escandell, Antonio López, José Luís Pal Margarit, Marta Ramentol, Carlos Virgili i María Concepción Alonso.
Els estatuts de la Fundació CRAM contemplen tres objectius fundacionals:
Recuperar i reintroduir al seu medi ambient una assistència tècnica adequada, els exemplars de les espècies marines protegides que hagin estat víctimes d’encallaments, de captura o de pesca accidental.
Desenvolupar i fomentar projectes d’investigació en combinació amb altres grups de científics i universitaris amb la finalitat de trobar solucions a la regressió de les poblacions mediterrànies.
Sensibilitzar i educar sobre el medi ambient els diferents nivells escolars i la població en general mitjançant les activitats que duu a terme..
La Fundació CRAM s'ha convertit en un referent en la recuperació i clínica de la fauna marina gràcies a les seves accions en l’àmbit nacional i internacional per mitjà de cooperació amb altres entitats.
Actualment, la Fundació CRAM a la platja del Prat de Llobregat hi té les seves instal·lacions que són punteres en clínica i recuperació de cetacis, tortugues i aus marines. A més, disposa d’un edifici d’estudis postmortem, que permet avançar en els estudis científics d’aquest àmbit, i d’un edifici d’educació que pretén conscienciar i sensibilitzar sobre els problemes que afecten el medi marí.
Responsables del CRAM enguany inauguraran el II Cicle de Conferències de la Destil·leria, amb una conferència que se celebrarà el divendres 2 de maig, a les 19 hores.