Al juliol, un cop acabada l'orla, comença el folrat del casc. Primer es posaran els taulons superiors, just per sota de la cinta, dels dos costats de la barca. Després es tombarà la barca de costat i s'acabarà el folre començant des de baix.

Prèviament, caldrà fer l'alefrís a la roda i el codast (per la part superior del folre) i a la quilla (per la part superior), és a dir, petites  canals per a l'encaix de les taules del folre.
També caldrà posar una última quaderna a popa per a salvar la forta corbatura del casc en aquesta zona.
Evidentment, caldrà haver tallat la quilla i acabat el va d'hèlix.

Els taulons, que ja fa temps que es troben al taller, són de pi tractat amb sals hidrosolubles en autoclau amb un gruix de 35 mm (una mica més estret que la cinta, de 40 mm). Els claus, que es clavaran a les quadernes, són de 80 mm d'acer galvanitzat en calent.

La preparació dels taulons del folre requereix una tècnica molt especial.
Cal dividir l'altura del casc en els taulons que utilitzarem, tenint en compte que, per la forma del casc, els taulons seran més alts en la zona central que a proa i popa. Així, els taulons seran més estrets en els seus extrems.

Per a calcular aquesta forma primer es fa una plantilla del tauló. Primer cal fisquejar, que vol dir prendre l'altura del tauló, al llarg de tota la seva longitud, seguint la corbatura del tauló superior, ja col·locat i contra el que haurà d'encaixar. Per això cal confeccionar una plantilla utilitzant un llistó estret i flexible que es col·loca en l'espai que ocuparà el tauló i sobre el que es prenen mides fixes amb un compàs a l'alçada de cada quaderna. Mentre es fa s'aprofita i es perfila la cantonada de la quaderna sobre el que es recolzarà el tauló. També, utilitzant una falsa esquadra, es pren la mida de l'angle del tauló superior que ja està col·locat i sobre el que s'haurà de recolzar i coincidir. Això és l'escantillat i la mida es pren a cada quaderna.
Un cop feta la plantilla es dibuixa sobre el tauló de fusta, que es talla amb serra. Després s'ajusta la cantonada amb la caladora segons la mida de l'escantillat.
Finalment, el tauló s'ocava, és a dir, es rebaixa una mica per la part central de la cara i interior per tal que recolzi bé sobre la superfície de la quaderna i no s'esquerdi. Això és important en les zones amb més corbatura de les quadernes.

Un cop acabat en el taller, si el tauló ha de tenir molta corbatura es posa dintre de la caldera instal·lada al costat del vaixell que impregna de vapor calent la fusta. La calor permet doblegar la fusta i la humitat evita que es trenqui. Això fa possible treballar el tauló i donar-li la corbatura necessària.

Un cop escalfat i humit el tauló, es comença a col·locar des de proa o popa, el primer tram amb més corbatura. Primer s'insereix la punta del tauló dins l'alefrís, una petita canal realitzada sobre el codast o la roda. A poc a poc es va donant la corbatura del casc forçant-la amb sergents, i ajustant-la al tauló superior amb altres sergents. Cada tauló es col·loca de proa-popa cap al mig. Per cobrir una eslora del barco calen tres taulons, l'encaix dels quals cal anar alternant amb la resta de files de taulons. Un cop presentat el tauló amb els sergents es fa el forat pel clau amb un trepant (primer es barrena l'avellanat pel tampí de fusta i després el forat amb broca fina). Es clava amb un parell de claus sobre cada quaderna, enfonsant-los un centímetre per tal de posar-li posteriorment el tap de fusta, encolat amb resina d'epoxi, que protegirà el clau de l'aigua.

Podeu veure més videos del procés en aquest post de facebook

El 15 de juliol s'acaba de col·locar el folre superior dels costats de babord i estribord. Posteriorment, es calafateja amb cordó impregnat amb brea i es segella amb sika. Els caps dels claus galvanitzats es protegeixen amb taps de fusta fixats amb cola d'epoxi, aprofitant els avellanats que es van fer en el moment de clavar-los. Tots els taulons es pinten amb emprimació d'epoxi.

Ara hi ha una parada fins al 5 de setembre per què cal treballar en el manteniment anual programat del Santa Eulàlia, que dura un mes, i després es realitza un breu parèntesi estiuenc.

A la tornada es tomba el casc sobre el seu costat de babord (amb ajuda del traveller del port) per a finalitzar el folrat del casc per la part inferior. Primer es fa l'alefrís al llarg de tota la quilla per a encaixar el tauló inferior o paraia. També s'aprofita per a fer els llibis o forats a les quadernes que serveixen per comunicar l'espai entre quadernes i que l'aigua del fons circuli i poder buidar l'aigua de la sentina.

A continuació es comencen a posar els taulons de 35 mm de baix a dalt. La paraia, el primer tauló inferior tocant a la quilla, es col·loca el 9 de setembre; l'última, l'embó (última traca del casc, la més petita i centrada enmig), del costat de babord es col·loca el 14 de setembre.

S'acaba el costat de babord polint totes les traques del folre (amb el raspall elèctric) i finalment es calafateja (amb cordó impregnat amb brea i estopa) i es segella amb cordó de sika.

Després de secar i tallar la goma de la sika es pinta, tant obra viva com morta, amb emprimació d'epoxi de doble component (s'utilitza Interprotect, del fabricant International) donant-li la tonalitat grisa característica.

En acabar es tomba (amb ajuda del traveller) el 26 de setembre per a folrar el costat d'estribord, repetint el procés. S'acaba l'embó d'estribord el 5 d'octubre, però es deixa preparat per a la seva col·locació definitiva per part de l'alcalde de Calafell el dia 14 d'octubre de 2022. Després es calafatejarà i pintarà amb emprimació.

14 d'octubre de 2022. És l'acte simbòlic, important, de col·locació de l'embó, l'última traca del casc de la Francisca. El personal de la drassana ha deixat tot preparat per a l'acte. L'alcalde i els voluntaris que vulguin podran comprovar quan de difícil és col·locar un simple clau tan gruixut i llarg en aquesta fusta tan gruixuda i amb aquestes eines tan pesants!
Hi assisteixen, per part de l'ajuntament: Ramon Ferré, alcalde; Lluïsa Lastra, regidora; Miguel Ángel Perín, regidor. A més, n'Agustí Martí, degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona; Pere Alemany, president de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial; Vicente García-Delgado. Per part de l'associació: Josep Inglada; Jordi Rascado.
En finalitzar la drassana convida a un dinar al restaurant El Racó del Mariner del port Fòrum.

Més fotos de la col·locació del folre al nostre Flickr.

Calafatejar

Un cop posades les traques cal estopar i calafatejar el casc. Com s'ha fet a la coberta.

Per estopar s'utilitza cordó impregnat amb brea (excepte punts concrets més amples com la quilla, roda i codast, on primer es posa cordó i després estopa) per a posar entre totes les juntes dels diferents taulons del casc (i la coberta) utilitzant unes eines especials anomenades paleta de calafatear. N'hi ha de molts tipus (gruix i forma) depenent de la zona a estopar.

Un cop estopades, les juntes se segellen amb sikaflex.

---

.