El bateig

No hi ha res que sigui fàcil, i la construcció de la rèplica de la Francisca tampoc ho ha estat.
El projecte va tenir els seus orígens l’any 2018, quan l’Associació va presentar el projecte als pressupostos participatius de l’Ajuntament de Calafell del 2019, i després de 5 anys de tota mena de problemes i embolics, per fi es pot donar per acabat. Però Zeus, aquell Déu barbut amb el llamp a la mà i l’àguila als peus, tampoc ens ho va posar fàcil. Moments abans d’iniciar la festa del bateig, va començar a ploure a bots i barrals com dient «aquí estic jo!», fins que, segons conten, un pacte secret amb Posidó, el Déu del mar, el va fer reflexionar i, finalment, va sortir el sòl. Alguns dels que hi érem teníem la teoria que l’aigua que ens havia enviat Posidó havia estat culpa dels humans, perquè si el bateig hagués tingut lloc el dissabte tal com estava previst en lloc del diumenge 9 de juny, hauria estat una cerimònia més lluïda. Però la que amb tota la il·lusió del món havia preparat l’Associació per honorar els Déus, va haver de reduir-se a la mínima expressió, anul·lant la majoria dels actes previstos, com la teatralització, les cançons de mar, l’exhibició del Bot Salvavides i el ball de faixes que la tripulació del bastiment i amics de la mar feia mesos que assajaven.
Quina llàstima!

Els més descreguts, en canvi, especulaven que els llamps i trons havien arribat com un acte de rebel·lia de la mateixa Francisca, no només pel temps que havia trigat a ser una realitat, sinó també pels mesos que un cop a Calafell ha estat presonera amarrada al moll. Però ben segur que, un cop superats tots els entrebancs, ja a casa, feliçment complirà amb dignitat el seu paper d’ambaixadora del poble, allà per on navegui.
Entre els que havien de ser protagonistes de la festa vam trobar a faltar el mestre d’aixa artífex de la construcció de l’embarcació perquè, casualment, aquell dia havia estat convocat a un acte tan humà i formal com presidir una mesa electoral. Ell, que ha estat una figura clau en tot el projecte no hi va poder ser, però les circumstàncies manen, com manen també les forces de la naturalesa i els Déus de l’Olimp.
L’entranyable cerimònia va ser austera, però no va estar absenta de simbolisme.

Passades les 10 del matí, la Maria Lluïsa Lastra, regidora de Promoció Econòmica i Turisme del municipi, va obrir l'acte institucional i amb un breu parlament va donar la benvinguda als assistents. A continuació, en Jordi Rascado, membre de l'associació i coordinador del projecte, va presentar l'acte del baptisme, fent referència a l’origen del mot, en el sentit de submergir, enfonsar, ofegar o morir, però amb una idea de metamorfosi cap a una nova vida, ja amb la protecció dels Déus.
Amb la nova Francisca, doncs, té lloc el trànsit de l’original cap a l’actual, la seva rèplica. Aquesta transformació se simbolitza a l'inici de l'acte amb l’entrega de la barca per part del mestre d’aixa responsable de la drassana (representat en aquest cas per Vicente García-Delgado) amb el lliurament d'una placa de fusta amb un clau antic de bronze que simbolitza la Francisca original. En definitiva, una al•legoria de la vella barca a la nova. Seguidament, Jordi Rascado va fer referència al seu vincle amb la família i en especial al seu amic Pere Arroyo, traspassat fa 12 anys arran d'un terrible càncer, que va ser qui el va introduir en el món de la vela llatina i el patí a vela.

A continuació va prendre la paraula Vicente García-Delgado, reconegut estudiós d’aquest tipus d’embarcacions, que ha participat de forma molt activa i desinteressada per tal que el projecte arribés a bon port, i que serà el mestre de cerimònies.

Aspecte plujós del matí del bateig Francisca
El temps durant l'acte va ser plujós
Parlamant de Ramon Ferré, alcalde de Calafell. Bateig Francisca
Parlament de Ramon Ferré, alcalde
Parlament de Jordi Rascado. Bateig Francisca
Presentació d'en Jordi Rascado

L'acte, laic (veurem com l'Església catòlica recull i fa seus molts dels símbols pagans que es van utilitzar en aquest ritual), es va dividir en quatre parts:

  • Purificació: amb foc i aigua. Com utilitzar l'encens i l'aigua beneïda: Ton Suria, patró de l'embarcació, va llençar aigua sobre la coberta amb una branca d'olivera i, a continuació, la resta de l’aigua sobre orsa. El també patró i president de l'entitat, Josep Sierra, deixà un recipient amb fum d'olivera en la base de l’orsa.
  • Sacrifici de sang: representat amb el pa, el vi i la pell d’un xai, com a Missa o a l'antic Testament, representat amb aquests tres mateixos elements. La Noa, besneta de Magí Sicart, el darrer armador de la Francisca, deixà el pa sobre la coberta. Per la seva part, Vicente Garcia-Delegado va bolcar una ampolla de vi sobre el cap de mort de l’embarcació, cobert per la pell de xai, per indicar als Déus que el sacrifici s’havia consumat, mentre Guillermo Márquez, un altre dels patrons, va llençar el vi sobre el timó, com a senyal que la Francisca sabrà trobar el rumb precís en cada singladura.
  • Protecció: amb la sal i la creu, les estampes de sants i verges, com quan es posa sal a la boca del nen o es fan els senyals de la creu al capdavant. Jordi Rascado, patró i vicepresident de l'Associació, posà la creu a la roda de proa com a símbol de salvament dels perills del mar. La resta de tripulants i assistents tiraren sal sobre la coberta com a simbologia del desig d’una llarga vida per la Francisca.
  • Assegurança: arran del bateig, l’antic òcul ara és la matrícula (protecció i assegurança de l'estat), però per si tot falla, Josep Sierra, un altre dels patrons i president de l’Associació col·locà una moneda de curs legal a la base de l’arbre per a pagar el darrer viatge de "Caronte".
Elements de l'acte
Elements de l'acte
Ton Suria, patró, en l'acte de purificació amb l'aigua
Acte de purificació
Vicente García-Delgado, en l'acte del sacrifici de sang
Acte de sacrifici

En finalitzar, la Llum Cervera va llegir unes paraules escrites per Agustí Martín, degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona i persona molt implicada en el projecte. Seguidament, es van fer una sèrie d’agraïments a altres assistents: Pere Alemany, president de la Federació Catalana per a la Cultura i Patrimoni Marítim i Fluvial; Enric García, director del Museu Marítim de Barcelona; Víctor Martí, president de A Tot Drap, associació armadora de l’embarcació Sant Pau de Vilassar a qui la Francisca ha estat molt vinculada des del seu naixement.

Va tancar l’acte Ramon Ferré, Alcalde de Calafell, amb unes paraules de record per a la família Sicart i va fer entrega d'un obsequi a la Maria Sicart, germana d'en Magí, l’ultim patró de la Francisca.

Per acabar, el grup Barrala Veus va interpretar l'havanera Francisca, amb música i lletra del director del cor, Josep A. González, composta expressament per l'ocasió.

La Noa, besneta d'en Magí Sicart.
Noa, besneta del darrer armador, en Magí Sicart
L'alcalde fa entrega de l'obsequi a Maria Sicart
Entrega d'obsequi a Maria Sicart, germana d'en Magí
El grup Barrala Veus cantant l'havanera "Francisca"
Cantada de l'havanera "Francisca"

L'havanera "Francisca", de Josep A. González

Música entrada …
En caure la tarda, quan el sol s’amaga
la lluna de plata remunta en el cel.
Sobre de la platja resta abandonada
la silueta trista d’un vell vaixell.
Reina de la costa, que fou d’un altre temps
quan fou tan preciosa, besant les onades
amb ses veles al vent.
La Francisca brava, quan fou la més maca
del mar de Calafell…

Damunt la barca cantant,
anaven aquells mariners,
velles cançons marineres,
recordo el Magí les cantava també.
Les gavines van ballant
i a l'horitzó es va perdent.
Tots gaudirem de l'onada
d’espurnes salades i l’olor de peix.
Guia'ns barqueta estimada
damunt la mar blava cap al sol ponent,
guia'ns Francisca estimada
damunt la mar blava rumb a Calafell.

Música …
I ara després de molts anys
fruit de l’amor a la mar,
tot recordant la Francisca,
i tots mans a l’obra, tornaràs a la mar.
Tot i amb la força del cor,
tot i amb l’esforç de les mans,
farem de nou la barqueta
bufona i coqueta igual com abans.
Farem de nou la barqueta,
bufona i coqueta, Francisca seràs.

Música fent la melodia + Cor
La la la la la la la
La la la la la la la
la la la la la la la la
la la la la la la la la

Tot i amb la força del cor,
tot i amb l’esforç de les mans,
ja hem fet de nou la barqueta,
bufona i coqueta igual com abans.
Ja hem fet de nou la Francisca.
Despleguem les veles… porta’ns a la mar.