Per finalitzar el casc calen elements tan importants com el timó o les maneguetes. Altres tan simbòlics com el cap de mort. A part, fidel a la rèplica i amb la idea de poder varar la barca a la sorra algun dia, posem les escues.
Timó
Un cop conegut el centre de deriva real i recalculat el centre vèlic, caldrà redissenyar la dimensió i la forma de la pala de timó. El 29 de setembre es fabrica una plantilla a escala real de la pala i es prova en el vaixell, comprovant la maniobra de gir i d'hissat, i ajustant la posició dels farratges.
El 10 d'octubre es construeix la pala real a partir 5 taulons de 20 cm d'amplada i 7 cm de gruix units amb cola d'epoxi i perns, amb unes dimensions finals de 3 metres de llarg per 86 d'amplada màxima i un calat de 25 cm per sota la quilla.
Més fotos de la pala de timó al nostre Flickr.
Escues
El 5 d'octubre es planteja l'escua d'estribord, un tauló de 5,4 metres de llarg, gruix 7,5 cm i altura 2 cm menys que la quilla. Decidim que s'emperni sobre el folre del casc, no que s'encaixi dins el folre, per a simplificar la col·locació i el manteniment futur.
Més fotos d'escues al nostre Flickr.
Cap de mort
El cap de mort, la peça que va col·locada plana damunt de l'extrem de la roda de proa de la barca i que protegirà l'embarcació, es prepara el 10 d'octubre. És molt ampla, pel gruix de la quilla, i rebaixa la roda uns 10 cm. Després anirà pintada en vermell. Abans rebaixarem la roda, que és massa ampla pel sobredimensionament que va exigir l'enginyer.
Maneguetes
La Francisca porta molts aparells i hem de calcular bé tota la maniobra. Es calculen i munten diverses maneguetes en ubicacions establertes.
Altres
Es fabriquen molts altres elements. Per exemple, es massissa l'escollat de proa per ubicar-hi l'àncora (babord) i el botaló (estribord), l'ancoratge del botaló sobre coberta, la base de la fogonadura del pal major i mitjana, els paiols de sota coberta, la bancada de motor, els diversos passacascs (toma aigua, escapament gas, sobreeixidor benzina...)
.
