Reproduïm, com a curiositat i perquè ens toca de ple, un article del periodista José Manuel Baselga publicat al Diari de Tarragona del dia 1 de febrer de 2026.
Amb el títol: "Una destil·leria va permetre l'estació de Calafell (i el tren gairebé trigava el mateix desde Barcelona el 1882", diu així:
"La destil·leria del marquès de Samà a Calafell (que avui és la seu de l'Associació Patí Català i Vela Llatina Calafell -aquest afegitó és nostre-) va permetre que el municipi tingués estació de tren. Aquell primer comboi va entrar en una nova estació el 16 d'abril de 1882. Un diumenge. L'alcalde, Joan Hugué Solé, el jutge de pau, Josep Mañé Urgell i tots els regidors van pujar a una tartana que els va portar a la nova estació per rebre aquest primer tren. Aquell dia s'obria el tram de via entre Vilanova i Calafell.
El gerent de la companyia ferroviària, Francesc Gumà, va convidar les autoritats locals. Calafell no era als plans per tenir una estació en aquesta línia. Des del 1877 s'estava projectant la línia i l'estació de referència havia de ser Sant Vicenç de Calders. A la línia es van establir estacions de primera classe a Barcelona, Vilanova i Valls. N'hi havia de segona a Sant Boi, Gavà, Sitges, Roda, Salomó, Vilabella i Picamoixons. De tercera classe eren ser Sant Vicenç, Cubelles i el Prat. Calafell no era a la llista. Però a Calafell hi havia una important destil·leria, del marquès de Samà, amic dels promotors de la línia i especialment de Francesc Gumà.
Aquesta amistat va motivar la redacció d'una nova memòria que destacava que la destil·leria d'aiguardent de Calafell produïa 80.000 quilos anuals als quals s'hi havia d'afegir 1,4 milions de quilos de vi, 19.000 quilos d'oli, 400.000 de garrofes i 20.000 de ceres. Tot aquest material tenia un gran valor per ser distribuït beneficiant el marquès de Samà.
La destil·leria era a l'Hostal, on ara hi ha la seu de l'entitat Patí Català Calafell. En aquell moment Calafell hi havia 1.250 habitants, 48 carros i 88 cavalleries de les quals 48 eren considerades de majors. Producció: La influència de Samà i la importància d'aquesta producció va motivar que Calafell necessités una estació. Així, el 4 de juliol de 1878 se signava l'escriptura social de la companyia del ferrocarril. Van signar 16 persones, entre elles el marquès de Samà i el veí de Calafell Emili Vidal i Torrents. La resta eren de Barcelona.
Per construir l'estació es van expropiar unes 30 hectàrees que van costar 4.128 pessetes. Sense ajudes del govern ni subvencions, ho van costejar els promotors. En aquell primer tren que va arribar a l'estació anaven Victor Balaguer, exministre i home de gran influència a la política nacional. També hi viatjaven el marquès de Samà i el gerent de la companyia, Francesc Gumà. Des de l'estació del Nord o de la de França a Sant Vicenç de Calders, a 75 quilòmetres, a una mitjana de 50 Km/hora, es trigava hora i mitja. Fins i tot Calafell una mica menys, segons la Guia General de Ferrocarrils de llavors".