XVIII Trobada de vela llatina de Torredembarra

El passat 22 de juny va tenir lloc la XVIII Trobada d’embarcacions de vela llatina de Torredembarra que any rere any organitza l’Associació Orsapop,  a la que hi van assistir una vintena d’embarcacions, entre elles, la República Catalana, de Palamós; la Miquel Nansa i la Patoia, ambdues de Cambrils; a més de les de l’entitat organitzadora, és clar: l’Esperança, la Pepeta, i l’Escalenca. Però l’estol més gran va arribar de Calafell. Del port de Segur salparen, a primera hora del matí del dissabte, la Peregrina, la Pauot, la Myriam, la Júlia - Martí i la Francisca, encara que també estava prevista la participació de la Jana, però no va poder ser-hi per problemes tècnics de darrera hora.

De Calafell, a banda de la Júlia-Martí —recentment batejada amb els noms dels nets del seu actual armador— que aquest darrer any s’ha incorporat a l’estol de l’Associació de Calafell i que ha navegat per primer cop fins a una trobada, cal destacar, sobretot, la presència de la Francisca, la rèplica de la darrera barca de bou que va pescar a Catalunya i que malauradament va morir abandonada a la sorra. Però gràcies a un projecte que l’Associació Patí Català i Vela Llatina Calafell va presentar als pressupostos participatius Calafell Decideix i que en va sortir guanyador, la nova Francisca, preciosa i majestuosa, torna a navegar lluint el característic color verd immaculat de la seva antecessora, de la que és imatge i semblança.

No podem endevinar les sensacions que va experimentar la Francisca en la seva primera singladura després del bateig encara que ens les podem imaginar, però les de la tripulació que la va conduir fins a La Torre, van ser d’un goig indescriptible. Llarga vida a la Francisca! Que serà l’ambaixadora de Calafell a la Mediterrània i ha de servir per reivindicar la importància de la feina dels nostres avantpassats i, alhora, fer valdre el passat mariner del poble, que ha passat de ser un mar de treball a un mar lúdic.

Evidentment, la forma de navegar de la nova Francisca no té res a veure amb la seva antecessora pel fet que l’actual està equipada amb un motor prou potent per a vèncer tots els contratemps de cada singladura i l'embat del vent i de les ones; i pensem en la destresa i professionalitat dels antics pescadors que havien de feinejar i capejar el temporal  només amb la força de les veles. Especialment,  recordem en Magí Siscart, l’últim patró que va varar-la a la sorra, i tota la seva tripulació, gent magnífica i treballadora a qui retrem homenatge cada cop que la Francisca surti per la bocana.