El Bot Salvavides

{flickr photo=40650251074 size=small align=left align=right vspace=5 hspace=20}

El treball a la mar ha estat sempre difícil i perillós. I encara més si es tenen en compte les condicions en què desenvolupaven la seva feina els pescadors calafellencs del final del segle XIX i el principi del segle XX. Sense cap tipus de suport tecnològic que permetés preveure situacions de risc, els mariners havien d’encomanar-se a l’ajut diví per tal d’evitar accidents i naufragis. Pel que fa als estralls que ocasionaven els temporals a les embarcacions que es trobaven feinejant, es tenen notícies de naufragis des del començament del segle passat. Segurament n’hi havia hagut abans, però no se’n coneixen dades.

Les botigues de pescadors

{flickr photo=26493457357 size=small align=left align=right vspace=5 hspace=20}

L’origen de les cases o botigues de pescadors es remunta a la segona meitat del segle XVII. L’any 1667 només hi havia una botiga a la platja de Calafell i unes quantes barraques de pescadors a la platja de Segur. La botiga cal entendre-la com una construcció més sòlida, mentre que la barraca devia ser una construcció més efímera, ja que es tractava de pescadors itinerants que resseguien el litoral a la recerca de les millors captures. L’origen de les cases o botigues de pescadors es remunta a la segona meitat del segle XVII.

La confraria de pescadors

{flickr photo=41365117151 size=small align=left align=right vspace=5 hspace=20}

A principis de segle XX eren nombroses les famílies del nucli de la Platja que es guanyaven la vida a mar. Qui no tenia barca pròpia, els anomenats remitgers, s’embarcava en la d’algun patró i participava dels guanys d’aquesta barca; les dones treballaven al sorral, remendant xarxes i desenvolupant altres feines d’en terra, i els més petits ajudaven en la mesura del possible. L’economia de la Platja girava d’una manera absoluta entorn del profit del mar. No resulta estrany, doncs, que es creés una institució que vetllés pels pescadors i pels interessos de les respectives famílies.

Mar Mític

{flickr photo=41343597542 size=small align=left align=right vspace=5 hspace=20}

La pesca ha estat un dels eixos fonamentals de l’economia calafellenca al llarg dels dos darrers segles. Amb tot, no sempre fou així. Entre el final delsegle XVII i el principi del segle XIX, la majoria de pescadors eren pagesos que anaven a mar i que no residien a la Platja, sinó al nucli del poble. També es té constància de l’arribada de pescadors a la platja de Segur. Entre nòmades i sedentaris vivien a les barques i anaven d’una costa a l’altra fins a trobar el seu lloc.

Mar Lúdic

{flickr photo=27516235318 size=small align=left align=right vspace=5 hspace=20}

La primera ubicació d’un varador a Calafell va ser davant el Pòsit, on els estiuejants del Trajo de l’Espineta aficionats a la navegació deixaven els seus patins a vela, i tenien la seu en el Bar Marina.

Es reunien a les nits, en tertúlia, a la sorra, i comentaven que convindria tenir un club a Calafell per a organitzar proves de patins i tenir un punt de reunió.

Aviat es van iniciar contactes amb els estiuejants aficionats a la mar de l’altre Trajo.

L'ecomuseu de Calafell

Les feines relacionades amb el mar sempre han estat molt dures, i més en una localitat com Calafell on no s’ha comptat mai amb la presència d’un port pesquer. Aquesta duresa i mode de vida han esdevingut, amb el temps i en l’imaginari popular, la referència d’una època passada farcida d’epopeies pel que fa a la relació entre els homes i el mar. És el que anomenem el Mar Mític.

Però al mateix temps el mar també ha estat un espai on divertir-se, on gaudir. Un espai on les embarcacions de pesca s’han substituït per altres embarcacions destinades a l’esbarjo. És el que hem anomenat el Mar Lúdic.