Com bé és sabut, Calafell té un passat mariner molt important que el pas del temps i l’augment del turisme ha fet desaparèixer. Creiem que és molt important poder recuperar aquest passat mariner i que la platja, almenys davant de la Confraria de Pescadors, pugui recuperar la façana marítima que a principis del s. XX i fins la dècada dels setanta va ser l’estampa típica i característica del nostre municipi.
Per tot això, durant la Fira del Mar 2013 l’Ajuntament de Calafell i el Patí Català Calafell varen decidir crear del primer Ecomuseu Flotant de la Costa Daurada. Els objectius eren recuperar la cultura marinera i aportar un valor diferenciador a la nostra platja, a més d’afegir l’etiqueta de “cultura” al costat de la de “sol i platja” de la nostra Costa Daurada.
Aquest projecte consistia en una sèrie de plafons instal·lats a la sorra amb diferents temàtiques, i amb un codi QR que permetia ampliar la informació en un web creat específic.
Malauradament, tot l’Ecomuseu es va desmuntar després de l’estiu.
Un grup de dones i nens al trajo de llevant els anys 20, amb l’edifici de la Confraria al fons.
La vela llatina és una vela de tallant, o triangular, dissenyada per anar contra el vent. Té una antiguitat estimada de 2.000 anys. Amb ella han navegat els romans, bizantins i àrabs, dels quals nosaltres hem adquirit els seus coneixements.
El treball a la mar ha estat sempre difícil i perillós. I encara més si es tenen en compte les condicions en què desenvolupaven la seva feina els pescadors calafellencs del final del segle XIX i el principi del segle XX. Sense cap tipus de suport tecnològic que permetés preveure situacions de risc, els mariners havien d’encomanar-se a l’ajut diví per tal d’evitar accidents i naufragis. Pel que fa als estralls que ocasionaven els temporals a les embarcacions que es trobaven feinejant, es tenen notícies de naufragis des del començament del segle passat. Segurament n’hi havia hagut abans, però no se’n coneixen dades.
L’origen de les cases o botigues de pescadors es remunta a la segona meitat del segle XVII. L’any 1667 només hi havia una botiga a la platja de Calafell i unes quantes barraques de pescadors a la platja de Segur. La botiga cal entendre-la com una construcció més sòlida, mentre que la barraca devia ser una construcció més efímera, ja que es tractava de pescadors itinerants que resseguien el litoral a la recerca de les millors captures. L’origen de les cases o botigues de pescadors es remunta a la segona meitat del segle XVII.
A principis de segle XX eren nombroses les famílies del nucli de la Platja que es guanyaven la vida a mar. Qui no tenia barca pròpia, els anomenats remitgers, s’embarcava en la d’algun patró i participava dels guanys d’aquesta barca; les dones treballaven al sorral, remendant xarxes i desenvolupant altres feines d’en terra, i els més petits ajudaven en la mesura del possible. L’economia de la Platja girava d’una manera absoluta entorn del profit del mar. No resulta estrany, doncs, que es creés una institució que vetllés pels pescadors i pels interessos de les respectives famílies.
La pesca ha estat un dels eixos fonamentals de l’economia calafellenca al llarg dels dos darrers segles. Amb tot, no sempre fou així. Entre el final delsegle XVII i el principi del segle XIX, la majoria de pescadors eren pagesos que anaven a mar i que no residien a la Platja, sinó al nucli del poble. També es té constància de l’arribada de pescadors a la platja de Segur. Entre nòmades i sedentaris vivien a les barques i anaven d’una costa a l’altra fins a trobar el seu lloc.
La primera ubicació d’un varador a Calafell va ser davant el Pòsit, on els estiuejants del Trajo de l’Espineta aficionats a la navegació deixaven els seus patins a vela, i tenien la seu en el Bar Marina.
Es reunien a les nits, en tertúlia, a la sorra, i comentaven que convindria tenir un club a Calafell per a organitzar proves de patins i tenir un punt de reunió.
Aviat es van iniciar contactes amb els estiuejants aficionats a la mar de l’altre Trajo.
Les feines relacionades amb el mar sempre han estat molt dures, i més en una localitat com Calafell on no s’ha comptat mai amb la presència d’un port pesquer. Aquesta duresa i mode de vida han esdevingut, amb el temps i en l’imaginari popular, la referència d’una època passada farcida d’epopeies pel que fa a la relació entre els homes i el mar. És el que anomenem el Mar Mític.
Però al mateix temps el mar també ha estat un espai on divertir-se, on gaudir. Un espai on les embarcacions de pesca s’han substituït per altres embarcacions destinades a l’esbarjo. És el que hem anomenat el Mar Lúdic.